Les barbaritats de Mourinho, la fatxenderia de Cristiano i els deliris de Florentino sembla que ho tapin tot, però hi ha més misèries madridistes sota l'estora del futbol. La seva secció de bàsquet, que cada temporada es gasta uns gens menyspreables 25 o 30 milions d'euros –com que fan tots els esforços perquè no se sàpiga ho dic així d'aproximat– no guanya res des de l'ACB 2006/07. Res. Perdó, el trofeu de la Comunidad de Madrid. Dit d'una altra manera, a les seves vitrines no ha entrat en quatre anys cap copa que hagi disputat també el Barça. Aquí és on plora la criatura, perquè el contrast amb el club català és brutal: dues lligues, dues copes, tres supercopes, una eurolliga i, sobretot, un munt de derrotes doloroses i contundents contra el Barça en moments decisius de les competicions.

Als despatxos futboleros fa temps que bull l'olla del beuratge antibarcelonista –l'últim resultat és el vídeo indecent i victimista al voltant de Pepe i Alves– i la ferum que desprèn s'ha escolat per les escletxes i passadís enllà ha arribat, invisible i silenciós, al despatx del bàsquet. Allà, Herreros i Sánchez Lázaro n'han respirat els efluvis i, com als peixos grossos, els ha tenyit de blaugrana la part del cervell que s'ocupa de les obsessions. Des que fa dos estius Ricky Rubio va acabar anant al Barça hi ha un compte pendent que cada títol del Barça ha anat fent més llarg. Si no, no s'explica la insensatesa de firmar Rudy, una petita victòria moral atès que el Barça també hi va contactar quan estava tip dels Blazers. Ni fitxar Ibaka rebaixant-lo públicament a la categoria de substitut temporal de Velickovic com fa Pablo Laso. Si s'aixeca el locaut, marxaran i tornarà l'equilibri a la plantilla però si es cancel·la la temporada, el Madrid s'haurà d'empassar Rudy i Ibaka quan, per potencial econòmic, podria accedir a jugadors molt més determinants que estarien en el mercat. El mateix club s'ha retratat quan ha filtrat que mirarien de pugnar per Marc Gasol. Volent posar nerviós el Barça, el que han fet és admetre que, si no hi ha NBA, amb Ibaka no van enlloc.

Que es poden haver equivocat greument no m'ho invento jo. Li recordaven a Pablo Laso en una entrevista a la Gaceta de los Negocios que el president de l'Eurolliga trobava un error fitxar jugadors NBA temporalment. El tècnic desviava la resposta cap al gran rival: “Hem vist equips amb una situació que ha canviat radicalment amb els jugadors NBA, però també hem vist coses que sobten més, com que uns s'entrenin amb tu i després no puguin jugar.”

Laso és l'últim d'arribar al Madrid però em sembla que el primer dia que va entrar al despatx ja va ensumar la ferum de l'olla perquè ja destil·la algunes de les obsessions tòpiques. Deia, encara en pretemporada, que el Barça tenia un “rum-rum” al cap perquè si hagués estat content amb la temporada 2010/11 no hauria “invertit tants diners a canviar jugadors”, referint-se a Eidson i Huertas. El temps posa tothom al seu lloc, i si bé el Barça va fer quatre incorporacions (els dos esmentats per Laso, Wallace i la recuperació del cedit Rabaseda), no és menys cert que ha gastat menys fins ara que el Madrid estalviant-se les nòmines de Lakovic, Grimau, Basile, Morris i Anderson. I, curiosament, la casa blanca ha acabat fitxant també quatre peces (Pocius, Carroll, Rudy i Ibaka) i m'agradarà veure si té gaire marge de maniobra si no hi ha NBA. Laso esmentava la no-classificació del Barça per a la final a quatre del Sant Jordi com “el més gran fracàs de la temporada passada”. Per ell el triplet ACB-copa-supercopa no deu ser prou botí, però, ves per on, ell ja no el pot ni aconseguir.