A l'ACB els clubs en concurs de creditors ja no són ni un ni dos, però van remuntant. A les categories FEB cada any hi ha menys equips i, malgrat aquesta reducció i la caiguda en picat dels salaris, la temporada passada va acabar amb deutes acumulats, avals executats i alguna desaparició dolorosa. Som al novembre i alguna cosa més que el nas em diu que aquesta temporada serà per posar-se les mans al cap. Si no hi ha diner públic per al que és essencial, menys encara per a l'oci, per molta funció social que tingui. I en l'espiral de retallades, pors, negativismes, pessimismes i tots els ismes en què estem instal·lats, el diner privat –que n'hi ha– s'amaga i espera vents més favorables. Que Déu ens agafi confessats.