Hi ha partits que s'han de jugar més amb el cap que amb els peus. Però uns dies més que altres. Com ara ahir. Després dels viatges d'avió amunt i avall, feia falta més intel·ligència que pulmons. Una bona lectura del partit abans que qualsevol sobreesforç. Generositat, la justa. Efectivitat, la necessària. És la manera de ser resultadista que té aquest equip. Messi va ser titular, és clar. Ell mateix es va encarregar de dialogar amb els espectadors per deixar clar que està prou fresc per jugar. Va robar alguna pilota amb un esforç generós i va pressionar més d'un parell de vegades el porter del Saragossa. I un cop ho va deixar clar als que necessiten veure per creure, ja va poder fer el que sap fer, marcar gols. Entremig, va fallar un parell d'ocasions perquè necessitava afinar la potència i la direcció. Abans ja havia marcat Piqué. Un gol a pilota parada, en una falta molt ben llançada per Xavi cap a on Piqué va saber guanyar-se la posició. Una manera de ser pràctic per a un equip que a vegades sembla que no sap marcar si no és en jugades amb vint combinacions. Després també va marcar Puyol, l'altre central. Ni ell ni Piqué amb prou feines han jugat aquesta temporada. La seva absència s'ha resolt amb defenses de tres o altres combinacions combinades. Ahir van demostrar que tenen molt a dir, que continuen sent la primera referència a l'eix central.

Amb un gol de falta, un a empentes i rodolons i un, és clar, de Messi, el Barça va resoldre el partit. Les formes i els autors van evidenciar les millors qualitats de l'equip ahir: el sentit col·lectiu de tot el que van fer els jugadors, el repartiment equitatiu de l'esforç. Els defenses van fer gols i els davanters van ser els primers defenses recuperant la pilota dins el camp del Saragossa. Amb el 3-0 Guardiola va completar la dosificació d'esforços amb els canvis. I l'entrenador va celebrar especialment el gol de Villa, que el necessitava feia dies.

El Saragossa feia molt que havia claudicat. Potser des del principi. El principal handicap de Javier Aguirre va ser la indefinició. Ni va defensar ni va atacar. Ni va pressionar ni va jugar. Ni se'n va anar amunt ni es va quedar enrere. Una mica de tot i no gaire de res. Sorprèn una mica en un equip d'Aguirre, habitualment un bon estrateg. El perfil defensiu de molts dels jugadors titulars feia preveure una defensa més eficient. No va ser així. Els aragonesos van córrer molt rere els jugadors del Barça i amb la pilota van ser molt displicents. El Saragossa va transmetre poca convicció, una concessió suïcida quan un equip s'enfronta al Barça. En la millor ocasió que van tenir, al principi de la segona part, la rematada de Lafita va ser el viu retrat d'aquesta poca convicció. Altres equips han apostat per una idea concreta. Uns més mesquina, altres més generosa. Però tots amb més convicció que el Saragossa.

L'equip de Guardiola va saber entendre el Saragossa i com havia d'executar-lo. Amb eficiència, sent més col·lectiu que mai. Sense exhibicionismes, fent que per un dia el resultat fos el més atractiu.