Ells en diuen subidón i tots plegats ja ens entenem. A Madrid l'eufòria està desfermada. El Madrid va guanyar èpicament a València, ja suma onze victòries seguides, manté els tres punts d'avantatge respecte al Barça... i, sí, també s'ha d'incloure en aquest clima d'eufòria la victòria del PP en les eleccions. En la croada de Mourinho contra les injustícies i les manipulacions que a tot arreu l'han perseguit a ell i, per tant, als equips que entrena hi pot afegir un nou aliat. En tots els factors més enllà de la gespa que el tècnic portuguès manipula perquè acabin intervenint en els noranta minuts de partit ara té un context favorable. Sent com és ell i sent com són a Madrid, segur que no consideren cap casualitat ni un reflex del que ha passat sobre la gespa que el Barça hagi aconseguit 17 títols i el Madrid només 4 mentre no ha governat la dreta en els últims vuit anys. Fan com els italians: Piove! Porco governo. La culpa sempre és del govern. Ara el govern està amb ells, amb un president declarament madridista que n'exercirà a la llotja del Bernabeu. Una reedició d'aquelles imatges del poder quan era president Aznar, en una llotja on es va inflar bona part de la bombolla immobiliària que va acabar esclatant en la crisi d'ara. I una diferència substancial amb Rodríguez Zapatero, culer declarat que mentre ha estat president no ha trepitjat el Camp Nou. Ni falta que feia, però. I ni ganes.

En totes aquestes coses ja ho va dir Guardiola, són els “putos amos”. Hi ha moltes ganes a Madrid de celebrar èxits. Tanta, que els acaben anticipant. I no es moderen ni tan sols el dia que guanyen un partit amb un penal no xiulat a favor del rival en l'últim minut. Els resultats dicten i la fi justifica els mitjans. L'exageració de Mourinho en la celebració del tercer gol blanc diu moltes coses. Se saben forts. Se senten poderosos. Gairebé invulnerables. Diu l'estadística que el Barça de Guardiola no havia estat mai tres punts a sota del Madrid i que els equips de Mourinho no han desaprofitat mai un avantatge de tres punts per ser campions. Amb un paisatge tan aparentment favorable, no se centraran a analitzar que l'equip blanc va fer una segona part pèssima o que els àrbitres els donen cops de mà decisius. No va malament, però, que Mourinho quedi despullat en les seves queixes. Ho farà igualment, però quan es queixi dels arbitratges se li podran refregar accions com la d'Higuaín. I no podrà dir més que al seu equip no li deixen servir faltes sense que l'àrbitre marqui barrera i a altres sí, perquè així va arribar el seu primer gol a Mestalla. No caldrà haver de recórrer a les hemeroteques per deixar-lo retratat. El desemmascarament de la mentida sistemàtica s'actualitza periòdicament. Pel que fa al futbol, la temporada passada també van arribar líders al primer clàssic i quasi tan eufòrics com ara. El resultat tampoc no l'hem d'anar a buscar a l'hemeroteca. Tots els recordem. Ells també?