Opinió

MÉS QUE UN CLUB

Milà, territori per a sensacions oposades

El Barça torna a Milà. El 2006 hi va gua­nyar un par­tit, amb un gol soli­tari de Giuly, que l'aca­ba­ria con­duint al títol de la Cham­pi­ons. Una de les grans ale­gries del Barça de Rijka­ard. El 2010, en canvi, hi va encai­xar con­tra l'Inter una der­rota que l'aca­ba­ria eli­mi­nant en les semi­fi­nals euro­pees. La pit­jor nit del Barça de Guar­di­ola. Aquell cop, curi­o­sa­ment, tam­poc hi va ser Ini­esta, lesi­o­nat, i algun temps després Pep reco­nei­xe­ria que se l'havia tro­bat a fal­tar. Ara, pas­sats un parell d'anys, sem­bla que la baixa pun­tual d'un juga­dor –amb la lògica excepció de Messi–, no pro­voca tanta pre­o­cu­pació. Una prova que la plan­ti­lla s'ha fet més àmplia –només s'ha de pen­sar en Cesc, un bon recanvi per a Ini­esta– i més forta.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.