Hi va haver un moment en què el millor era no parlar de Thiago Alcántara. Era quan estava davant d'aquella frontera que tots els jugadors han de travessar per passar de ser promeses a bons futbolistes. Una frontera que es travessa més amb el cap que amb els peus. Thiago ja l'ha travessat. És més, ja no és només un bon jugador, sinó un futbolista singular. Si no fos així, Guardiola no en parlaria en els termes que fa servir. A San Siro va dir això de la seva magnífica actuació: “S'estima tant, se sent tan gran, guapo i fort, que és atrevit i li és igual on juga. Però és disciplinat, té ductilitat, i això només s'aconsegueix amb molta autoestima i molta generositat.” Déu n'hi do. En una referència anterior Guardiola va deixar clar que ja és un jugador fet, que ja no està en fase d'aprenentatge. I això no vol dir que no tingui marge de millora. Només faltaria amb els vint anyets que tot just té ara. En molt poc temps han passat moltes coses, totes bones per a Thiago. La qualitat, la hi podia veure qualsevol. Com havia d'encaixar en el primer equip del Barça només ho sabia Pep Guardiola. La tutela de l'entrenador ha estat fonamental.

Ara ja es pot parlar de Thiago. Ha superat totes les etapes que li ha marcat Guardiola. El tècnic va saber contenir la pressió de l'entorn del jugador i un cert clamor popular fins que el jugador ha estat en el seu punt just per ser jugador de la plantilla campiona de tot. Alguna vegada ha hagut de ser amb un escarment explícit, com el dia que el noi va celebrar el seu primer gol (intranscendent) amb el primer equip com si fos el gol decisiu d'una final. Guardiola el va deixar en evidència. Amb això i uns quants consells que li deu haver donat, Thiago ha fet el procés que calia per instal·lar-se a la plantilla i fer-se un lloc a l'equip. Contra pronòstic, també s'ha de dir. D'ell se'n valorava la qualitat tècnica i la visió de joc. Però duia penjada l'etiqueta de cregut, d'exagerar amb els ornaments amb la pilota i, finalment, de ser incompatible amb l'arribada de Cesc. En les qüestions futbolístiques Guardiola el va protegir molt de cara enfora i el va encaminar bé de portes endins. El va dosificar fins que sobre el camp el noi li va respondre que ja estava a punt, que ja estava fet. Ja tenia el visat i Guardiola va ser el primer que va començar a parlar molt bé d'ell.

Thiago va fer un partit magnífic dimecres a San Siro. Un altre. Però aquest en un escenari i contra un rival molt exigents. En el Barça van sobresortir Xavi i Messi, però tothom es va fixar en ell. No és fàcil per un jugador de vint anys estar a l'altura de companys com Xavi, Iniesta, Cesc o Sergio Busquets. Thiago no només ho està, sinó que encara troba espai per destacar. És igual on jugui, fins i tot d'extrem dret. I no li cal deixar un detall meravellós en cada intervenció. Ha trobat l'equilibri entre l'eficàcia i l'estètica. Thiago seria un gran futbolista en qualsevol equip. Però serà una meravella en el Barça.