La salsa del futbol en sis punts
La salsa del futbol sol estar feta de preguntes que no es poden respondre avui. L'última està servida: Podrà el Barça superar els sis punts que té d'avantatge el Madrid? Llavors, es pot respondre des de les sensacions, des del partidisme, des de l'estadística, des de la intuïció, des dels interessos... Fins i tot des de la inconsciència, el desconeixement o el desinterès. Tot s'hi val i qui més qui més s'atreveix a posar-hi cullerada. La salsa és la salsa com el futbol és el futbol. I tothom té raó fins que no es demostri el contrari. Que no serà ni avui ni demà, ni demà passat. Es pot respondre el que es vulgui perquè només el futur ho pot desmentir. Preguntes com aquesta o les qüestions metafísiques són les que van crear el concepte de discussió bizantina. No és que em vulgui escapar de respondre a la pregunta. M'és fàcil respondre que sí, que el Barça superarà el Madrid. Perquè està capacitat per fer-ho i perquè des de la derrota a Getafe s'ho ha pres com un repte, potser el que li feia falta per mantenir la dinàmica guanyadora dels últims anys. Però també tinc claríssim que hi ha arguments per sostenir el contrari: que el Madrid està molt fort i que ho serà suficientment per acabar trencant l'hegemonia del Barça a la lliga.
Mentrestant, l'únic que es pot fer per no ser bizantí és analitzar la realitat a hores d'ara. Hem de parlar, doncs, d'un Madrid molt fort i d'un Barça vulnerable, sobretot a fora. Fins i tot en la dinàmica esfereïdora de trenta gols a favor i cap en contra a casa se li han escapat dos punts en el zero a zero contra el Sevilla. Hem de parlar, des de les sensacions i els resultats, d'un Barça molt humanitzat i d'un Madrid cada dia més mecanitzat. Un home i una màquina, amb totes les seves virtuts i defectes. Per elecció, el Barça és un equip més emocional i, per tant, més sotmès a resultar afectat per una diversa mena de factors. A Getafe se'l va veure tens, més cansat mentalment que físicament, víctima d'una certa fatiga futbolística que apareix quan l'equip no troba solucions des de l'ortodòxia. El Barça necessita convèncer per poder vèncer.
El Madrid es mostra vigorós, un equip sense pietat, sense sentiments. Més maquinal. Atropella els rivals abans que li puguin trobar el truc. I genera autoconfiança a còpia de sentir-se invulnerable. La confiança és una bola de neu rodolant muntanya avall, cada vegada més grossa. El Madrid primer venç i ni es planteja si ha convençut o no.
El Madrid ara mateix guanya el Barça en el partit de l'estat d'ànim. Però la lliga és una competició llarga. Feta de futbol i resistència. El Barça està ple encara de futbol. El Madrid, sobretot de força. També mediàtica. Guanyarà el que tingui més capacitat de resistència en la seva força. Això serà determinant en la disputa dels 75 punts que encara queden. En els dos partits cara a cara hi haurà un altre factor decisiu: el futbol. I aquí el favorit és encara el Barça.