Els gols sempre són una bona teràpia i enlloc com el Camp Nou aquesta temporada. No perquè ahir hi hagués una calor especial. Poc públic, però almenys l'hivern encara no ha arribat. Ahir no era un dia entre setmana contra el Rayo. Era el partit després de Getafe. Més que guapo o fort, el Barça s'havia de mostrar efectiu. Això va ser ahir, un equip efectiu. No se li poden atribuir gaires més virtuts. El Barça es va expressar en el marcador, però el Rayo el va contradir molt en el joc.

El Rayo va fer una gran primera part però se'n va anar al descans amb un 3-0. Ja ho havia dit el seu entrenador: com els toreros, sortirien del partit per la porta gran o per la infermeria, però haurien sortit a torejar. El resultat diu que va ser per la infermeria, però el Rayo va ser un equip molt torero, perquè es va desplegar a partir de la pilota, o molt toro, perquè va ser sempre indomable i també perquè va ensenyar les banyes, per no dir que va fer unes quantes faltes. Però ara millor que ho expliquem amb termes futbolístics. Al Barça li toca un partit de cada: un rival que es tanca, un que ocupa tot el camp. El Rayo va pressionar fins a Víctor Valdés. I ho va fer bé. La primera part es va jugar sota les condicions que va marcar José Ramón Sandoval. El Barça no va saber imposar les seves. Però va tenir la virtut de saber-se adaptar a la situació. Si més no, això és el que diu el marcador. En el joc, li falta poder. Altres vegades trenca la pressió dels rivals amb un joc de combinació ràpid i intimidador. És quan crea el clima irreversible de gol. Ahir va ser més lent i imprecís. No va tenir continuïtat. Però sí moments puntuals. El Rayo quasi sempre va tenir temps de replegar-se abans que cap combinació blaugrana l'agafés desarmat o desequilibrat. El millor que es pot dir del Barça és que no va deixar d'intentar conquerir els espais que deixava el Rayo en el seu desplegament. Va ser més per insistència que per velocitat de pilota que van arribar les ocasions. En la primera acceleració en els últims trenta metres, cosa sobretot d'Iniesta, molt actiu, va arribar el primer gol. També va coincidir amb la intervenció de Guardiola en un canvi de posicions: Alexis va passar a la banda esquerra, Villa a la posició de davanter centre i Messi a la dreta. La primera combinació més ràpida que les cobertures va agafar el xilè a l'esquerra, on va definir amb classe al pal contrari.

El Rayo no va canviar d'actitud. Però sí que haver de començar a recórrer a les faltes. També va saber incomodar la defensa del Barça fent caure Lass a la banda esquerra, on Alves s'absentava en atac i Mascherano havia de fer la cobertura de manera permanent. El Barça no va agafar la velocitat de creuer, però en va fer prou amb la velocitat puntual. Així van anar caient els gols. Alexis va fer doblet i Villa va fer un gol de davanter centre. Messi va reclamar el seu torn i de seguida Guardiola va començar a fer canvis. La resta de la segona part va ser protocol·lària. Queda molta lliga. “D'aquesta també ens en sortirem”, va ser el missatge a Tito Vilanova. Ja sabem com se'n van sortir amb Abidal.