També ens en sortirem

Els gols sem­pre són una bona teràpia i enlloc com el Camp Nou aquesta tem­po­rada. No perquè ahir hi hagués una calor espe­cial. Poc públic, però almenys l'hivern encara no ha arri­bat. Ahir no era un dia entre set­mana con­tra el Rayo. Era el par­tit després de Getafe. Més que guapo o fort, el Barça s'havia de mos­trar efec­tiu. Això va ser ahir, un equip efec­tiu. No se li poden atri­buir gai­res més vir­tuts. El Barça es va expres­sar en el mar­ca­dor, però el Rayo el va con­tra­dir molt en el joc.

El Rayo va fer una gran pri­mera part però se'n va anar al des­cans amb un 3-0. Ja ho havia dit el seu entre­na­dor: com els tore­ros, sor­ti­rien del par­tit per la porta gran o per la infer­me­ria, però hau­rien sor­tit a tore­jar. El resul­tat diu que va ser per la infer­me­ria, però el Rayo va ser un equip molt torero, perquè es va des­ple­gar a par­tir de la pilota, o molt toro, perquè va ser sem­pre indo­ma­ble i també perquè va ense­nyar les banyes, per no dir que va fer unes quan­tes fal­tes. Però ara millor que ho expli­quem amb ter­mes fut­bolístics. Al Barça li toca un par­tit de cada: un rival que es tanca, un que ocupa tot el camp. El Rayo va pres­si­o­nar fins a Víctor Valdés. I ho va fer bé. La pri­mera part es va jugar sota les con­di­ci­ons que va mar­car José Ramón San­do­val. El Barça no va saber impo­sar les seves. Però va tenir la vir­tut de saber-se adap­tar a la situ­ació. Si més no, això és el que diu el mar­ca­dor. En el joc, li falta poder. Altres vega­des trenca la pressió dels rivals amb un joc de com­bi­nació ràpid i inti­mi­da­dor. És quan crea el clima irre­ver­si­ble de gol. Ahir va ser més lent i imprecís. No va tenir con­tinuïtat. Però sí moments pun­tu­als. El Rayo quasi sem­pre va tenir temps de reple­gar-se abans que cap com­bi­nació blau­grana l'agafés des­ar­mat o dese­qui­li­brat. El millor que es pot dir del Barça és que no va dei­xar d'inten­tar con­que­rir els espais que dei­xava el Rayo en el seu des­ple­ga­ment. Va ser més per insistència que per velo­ci­tat de pilota que van arri­bar les oca­si­ons. En la pri­mera acce­le­ració en els últims trenta metres, cosa sobre­tot d'Ini­esta, molt actiu, va arri­bar el pri­mer gol. També va coin­ci­dir amb la inter­venció de Guar­di­ola en un canvi de posi­ci­ons: Ale­xis va pas­sar a la banda esquerra, Villa a la posició de davan­ter cen­tre i Messi a la dreta. La pri­mera com­bi­nació més ràpida que les cober­tu­res va aga­far el xilè a l'esquerra, on va defi­nir amb classe al pal con­trari.

El Rayo no va can­viar d'acti­tud. Però sí que haver de començar a recórrer a les fal­tes. També va saber inco­mo­dar la defensa del Barça fent caure Lass a la banda esquerra, on Alves s'absen­tava en atac i Masc­he­rano havia de fer la cober­tura de manera per­ma­nent. El Barça no va aga­far la velo­ci­tat de cre­uer, però en va fer prou amb la velo­ci­tat pun­tual. Així van anar caient els gols. Ale­xis va fer doblet i Villa va fer un gol de davan­ter cen­tre. Messi va recla­mar el seu torn i de seguida Guar­di­ola va començar a fer can­vis. La resta de la segona part va ser pro­to­col·lària. Queda molta lliga. “D'aquesta també ens en sor­ti­rem”, va ser el mis­satge a Tito Vila­nova. Ja sabem com se'n van sor­tir amb Abi­dal.