Iturralde González, l'àrbitre que avui xiula l'Sporting-Madrid, ha abandonat el compte que tenia al Twitter per l'assetjament que ha sofert a partir de les acusacions d'afavorir el Barça i, al mateix temps, perjudicar el Madrid. El que ha passat al Twitter és una prolongació del que s'ha publicat a la premsa i s'ha dit en determinades emissores. Iturralde fa disset anys que arbitra, té prou personalitat per dir les coses com les sent i, a més, està a punt de retirar-se. Ahir, en una entrevista a Radio Nacional, va deixar una frase que retrata una determinada manera de fer periodisme esportiu, que, per cert, va assimilar a programes televisius com Sálvame i La Noria. Va dir: “El terme villarato és com allò de les armes a l'Iraq, que hi havia armes de destrucció massiva... Doncs igual.” Una manera gràfica, contundent i valenta de denunciar les manipulacions interessades de la realitat.

Lamentablement, però, ja sabem que la realitat es construeix a partir de l'ús de les armes de destrucció massiva que són els micròfons i algunes columnes de premsa. Amb Guardiola, el Barça s'ha guanyat tot el que ha aconseguit al camp de futbol. Però el Madrid, en veure's per sota, ha decidit activar tota la seva maquinària, interna i externa, per capgirar aquesta situació sobretot canviant les condicions externes. Aquesta pugna es remunta a abans de l'etapa de Guardiola a la banqueta blaugrana. Amb Laporta a la presidència el Barça va aconseguir contrarestar la influència endèmica del Madrid a la RFEF. El que ha passat en els últims anys és que, en el seu afany de restablir la situació esportiva a la “normalitat” del Madrid per sobre del Barça, Florentino ha acabat recorrent al victimisme, allò que des de Madrid s'havia criticat sempre tant al Barça, i que en això ha trobat el millor altaveu en José Mourinho. El portuguès ja havia utilitzat el victimisme i el greuge comparatiu en tots els llocs on havia treballat abans, i a Madrid ha trobat el terreny abonat i regat. A més, té una peculiaritat: és defensiu i ofensiu alhora.

Ho han portat fins a un extrem tal, que Guardiola els va deixar en evidència a tots plegats el dia que va batejar Mourinho com “el puto amo” de les sales de premsa i que va retratar la camarilla periodística que actua al dictat de Florentino Pérez com se la coneixia en cercles reduïts, “la central lechera”. Des de llavors res no ha estat el mateix en les formes, encara que sí en el fons. Mourinho va fer una les actuacions més patètiques d'un entrenador en la història del futbol amb la roda de premsa de l'endemà de la de Guardiola, amb els seus grotescos “¿por qué?”, i després ha enviat sovint Karanka a la sala de premsa. Ara la feina ja la fan els mitjans lactis. O, per accident vés a saber si provocat, el mateix president Pérez. “Ahí [a Gijón] os van a dar”, va dir a Casillas sense saber, suposadament, que hi havia un micròfon obert en un acte públic. En aquestes condicions arbitra Iturralde avui.