No seré jo qui posi en dubte els mèrits de Guar­di­ola com a entre­na­dor del Barça, fer-ho em con­ver­ti­ria en un xim­ple. No seré jo qui dubti de la imatge que pro­jecta del club l'entre­na­dor de Sant­pe­dor enfront del com­por­ta­ment his­triònic i fat­xenda del seu homòleg a la casa blanca. No seré jo qui valori amb menys entu­si­asme els títols acon­se­guits pel Barça els dar­rers anys amb Guar­di­ola a la ban­queta o el fut­bol excels que hem arri­bat a veure, un fut­bol que ha mera­ve­llat mig món. Però no és menys cert que la política de fit­xat­ges de Guar­di­ola ha estres­sat les arques del club, mal­ba­ra­tant cen­te­nars de mili­ons d'euros. El cas de Txi­grinski és d'anto­lo­gia. Guar­di­ola li atribuïa unes qua­li­tats fut­bolísti­ques que mai no va demos­trar. L'enca­par­ra­ment del tècnic culer a incor­po­rar-lo ens va cos­tar un ull de la cara, vint-i-cinc mili­ons d'euros, aviat és dit. No en va tenir prou que es va entos­su­dir a fit­xar a cop de talo­nari el suec Ibra­hi­mo­vic. Per dei­xar-lo anar, l'Inter va dema­nar una picos­sada des­co­mu­nal. El vam pagar a preu d'or i encara vam rega­lar Eto'o, un gole­ja­dor que ens garan­tia més d'una tren­tena de gols per tem­po­rada. Eto'o era un noi con­flic­tiu, sens dubte. Però el seu subs­ti­tut es va eri­gir en una pedra a la sabata, i després d'un inici ful­gu­rant es va anar mar­cint i va caure en desgràcia. El Barça, però, havia desem­bor­sat una quan­ti­tat rècord en un juga­dor que a mitja tem­po­rada feia nosa. Després va venir la incor­po­ració de Villa, un gole­ja­dor que voreja la tren­tena pel qual vam pagar tot el que el València ens va exi­gir i més. Villa s'ha inte­grat cor­rec­ta­ment, no molesta com Ibra, però el vam pagar a preu d'estre­lla mun­dial i del seu ren­di­ment espor­tiu n'esperàvem més. I què cal dir del xilè Ale­xis, pel que sem­bla, també un bon nano. L'altre dia va fer dos gols al Rayo i gai­rebé el situem a l'Olimp. Però el cert és que encara ho ha de demos­trar tot i que l'encert del seu fit­xatge està per veure. I, ep!, Ale­xis tam­poc ens va sor­tir per qua­tre rals. La caixa d'estal­vis del club ha d'estar a recer dels capri­cis. El de Sant­pe­dor és un grandíssim entre­na­dor que ha conduït l'equip a una glòria des­co­ne­guda i reco­ne­guda a tot el món. Però a l'hora de fit­xar no el dei­xem sol. Ni tan sols Guar­di­ola és per­fecte.