Una síndrome és el que tenen el Madrid i la premsa de la caverna amb el Barça. Un con­junt d'alte­ra­ci­ons que per les seves carac­terísti­ques tenen una certa iden­ti­tat. Per això la inca­pa­ci­tat d'ofe­rir un fut­bol propi, un estil con­cret, un marc per poder des­ar­mar el rival. No ho poden fer perquè estan seduïts pel rival més temut i, massa vega­des per ells, més odiat. És l'admi­ració i l'afi­ni­tat del segres­tat amb el segres­ta­dor. La bellesa del Barça els fa arra­va­tar-se.

Des de finals del segle XX i amb democràcia, el poder blanc tron­to­lla. No s'han posat al dia. Ni en un estil deter­mi­nat, ni a for­mar juga­dors, ni en els comp­tes econòmics més diàfans. Tot fiant-ho a uns ingents diners d'ori­gen incert a les mans de fos­cos mul­ti­mi­li­o­na­ris i mercès a un poder polític que els per­met, des del 1939 ençà, tota mena de tram­pes, en urba­nisme un cop i un altre, però ja no en els camps de fut­bol per la presència d'un jutge infal·lible, la mirada de cen­te­nars de mili­ons d'espec­ta­dors. El seu lema és publi­ci­tat i pro­pa­ganda, això sí, només amb els mit­jans audi­o­vi­su­als espa­nyols al seu ser­vei, a Europa i el món els neguen el pa i la sal. No saben sem­brar, no poden reco­llir.

Mou­rinho, que és com un xacal, ataca amb noc­tur­ni­tat i traïdoria, res­sen­tit per un pas­sat blau­grana al qual va inten­tar retor­nar davant seu hi troba la per­so­ni­fi­cació del seu mal, en Pep Guar­di­ola. I el seu men­tor, Flo­ren­tino, i ell com­pren i com­pren, com­pul­si­va­ment, però no se'n sur­ten. No és qüestió de diners. És l'espe­rit. Aquest està en els segui­dors madri­dis­tes que ja no els enre­den més enllà de qua­tre exal­tats, per això xiu­len el seu equip i tot el con­junt. Volen veure fut­bol, gua­nyar i espec­ta­cle, el cicle del Barça els supera. Aquest té pro­jecte i futur i es basa en valors que ells vol­drien tenir, però bri­llen per la seva absència. I el pro­per repte del Barça no és a Cas­te­lla dins una Espa­nya del Madrid de l'Aznar o Flo­ren­tino, sinó al Japó, és mun­dial, urbi et orbi.