Si preguntéssim als aficionats a l'esport quina és la principal potència mundial en ciclisme, segurament molts respondrien, ràpidament i de manera contundent, que Espanya. Aquests aficionats que tindrien tan clara la resposta –que segurament seria la mateixa si els preguntessin pel futbol, el bàsquet, el motociclisme o el tennis– anirien ben errats i demostrarien dues coses: que no acaben de tenir clar què és l'esport anomenat ciclisme i que coneixen ben poca cosa d'aquest esport més enllà d'Alberto Contador i companyia.

El setmanari especialitzat en ciclisme Meta2Mil fa dos anys que elabora un rànquing dels països que manen en el ciclisme basant-se en les medalles que guanyen en els campionats del món de les diferents disciplines que controla la Unió Ciclista Internacional (UCI). No és res més que una diversió estadística, però que dibuixa un mapa de qui és què en el ciclisme. I no només en les curses professionals en carretera, que són les que la gran majoria de la gent segueix i coneix, sinó en les disciplines més minoritàries. Així, el treballa del setmanari valencià acumula les medalles guanyades en els campionats del món de ruta, BTT, pista, BMX, trial i ciclocròs en les categories que van de júnior a elit, tant en homes com en dones. L'UCI també té campionats de ciclisme artístic i d'una mena de futbol ciclista, però els resultats d'aquests campionats no estan inclosos en el treball perquè en aquestes disciplines hi participen molts pocs països.

El buidatge i acumulació de les medalles guanyades en aquests campionats ens diuen que Austràlia és la potència número 1 del ciclisme mundial, que França és la segona i que la Gran Bretanya és la tercera. Els tres primers llocs són els mateixos que el 2010, la qual cosa dóna fiabilitat estadística al treball en mostrar que els mateixos països acostumen a estar entre els millors en anys consecutius. El gran canvi arriba en el quart lloc. El 2010 aquest quart lloc l'ocupava Espanya, que en l'any que ara s'acaba ha baixat fins al catorzè lloc. Espanya la catorzena potència mundial en ciclisme? Segons les medalles que els seus esportistes han guanyat en els mundials, sí. Austràlia acumula 19 ors i 30 medalles; França, 14 ors i 38 medalles i la Gran Bretanya, set ors i 25 medalles. Espanya ha guanyat en el 2011, un total de cinc medalles –un or, dues plates i dos bronzes–. Quatre d'aquests medalles corresponen al trial –amb una plata i un bronze per a les germanes catalanes Gemma i Mireia Abant– i la cinquena a la pista júnior. O sigui, res en ruta, res en BTT, res en BMX i res en ciclocròs. Com a exemple, esmentar que l'any 2010 Josep Antoni Hermida va ser campió del món de BTT i el 2011 ha estat quart. L'estadística té això: o tot o res.

Segur que si ara féssim un salt enrere i anéssim als anys en què Óscar Freire era campió en ruta, Joan Llaneras en pista i Marga Fullana en BTT, el quadre final seria un altre. I l'any 2012 pot canviar. En tot cas, el 2011 el resultat del que els diversos països han guanyat en els mundials de ciclisme és aquest. I el setmanari Meta2Mil no és sospitós de no ser ben espanyol. En una altra mena de treball estadístic –només curses professionals masculines, per exemple– els resultats poden dir que Espanya és una potència mundial en ciclisme. En el que recopila les medalles dels mundial, Espanya és la 14a. Darrere, entre d'altres, de la República Txeca, Suïssa, Bielorússia, el Canadà i Colòmbia.