Des d'un punt de vista èpic, hauria quedat bé que l'últim partit de l'any hagués estat el de Yokohama: la final del Mundial de Clubs, un gran resultat, un joc exuberant, els ulls del món veient-ho i admirant-se'n, el cinquè títol de l'any, el tretzè dels últims setze. Un punt culminant excepcional a un any meravellós. Com l'emotiva ària final d'una gran òpera. Però no. Aquesta pel·lícula que protagonitza el Barça no és com les pel·lícules que hem vist tota la vida. És una cosa nova. No hi ha cap escriptor que hagi estat capaç d'imaginar un guió com el que està escrivint el Barça de Guardiola. És una història nova. I no és de ficció. Trenca totes les convencions sobre l'èpica futbolística que havíem viscut fins ara.

Com si fos fet expressament, l'últim partit de l'any era aquesta tornada dels setzens de final de la copa del Rei contra un equip de segona B i amb l'eliminatòria mig decidida. Una invitació a tocar de peus a terra, a baixar del núvol de Yokohama i dels elogis planetaris. I mentre uns quants companys d'equip ja estan de vacances a casa de la família. També, doncs, una invitació a la mandra, al mínim esforç. Què va. Aquest equip no necessita èpica, i si cal, se la fabrica ell sol. L'èpica d'aquest equip és l'ara i aquí. No importa el dia, el rival, l'escenari. El que dignifica els partits, el futbol, surt de dins. D'aquesta manera va afrontar el Barça el partit d'ahir. L'Hospitalet, és clar, com el premi que suposa poder jugar al Camp Nou contra els millors jugadors del món. Sense mirar el rival de segona B per sobre l'espatlla, el Barça va sortir al camp amb set titulars a la final de Yokohama, nou jugadors del planter amb Pinto a la porteria. Els de Guardiola van tractar l'Hospitalet igual com van tractar el Santos o el Madrid. Teva-meva i endavant. Va tancar l'Hospi a la seva àrea. Farcit de migcampistes, va moure la pilota a tanta velocitat que el mèrit dels rivals va ser no caure marejats. Busquets, Xavi, Iniesta i Thiago van triangular sense parar. Cada intervenció de Cesc suposava una acceleració i Pedro i Cuenca convidaven els mitjos a envair l'àrea. Pedro, de penal, Iniesta, Thiago i Xavi van deixar l'eliminatòria vista per a sentència en mitja hora. Però el partit no es va acabar. Van deixar el camp Iniesta, malauradament lesionat, i Xavi, per precaució. Marxaven els bons però entraven aquests joves delerosos de menjar-se el món. Els Sergi Roberto, els Tello i els que vénen. I Cuenca, que els va demostrar que és de la promoció més avançada. I vinga a jugar i vinga gols. I Puyol corrent per llançar els fores de banda i rematar córners. A l'Hospitalet el partit se li va acabar fent llarg, però es va poder sentir un rival molt digne d'un equip que dignifica qualsevol partit.

I vés a saber si el que va fer ahir l'equip influeix més fins i tot que la final del Mundial de Clubs en la decisió definitiva de Guardiola de continuar un altre any. Jugar amb aquesta actitud a Yokohama és fàcil, fer-ho ahir té molt més mèrit. Bones festes!