El repte és clar: el futbol català s'ha d'aprofitar del Barça de Guardiola perquè una mena d'ona expansiva pugui ampliar el panorama i omplir altres espectacles futbolístics, no només el Camp Nou quan juguen els alumnes més avantatjats de Pep. L'apunt té a veure amb la baixada que experimenten les convocatòries, en particular a Can Barça, quan no són les primeres figures les que hi juguen. Parlem bàsicament del Barça B. Fa alguns mesos, el club va decidir encetar una campanya publicitària en què quedaven clares les intencions del club: “Quan vas al Mini, vas a veure el Barça”, afirmaven tòtems del club com Pep Guardiola, Luis Enrique i Carles Rexach. Però ni així. El Miniestadi ha continuat sent el de menys convocatòria de tota la segona divisió. Quin mecanisme opera en els aficionats perquè ni tan sols la força que en el relat barcelonista té el futbol de base no facin costat al filial? La selecció catalana pateix d'un mal semblant. Amb l'agreujant que, com a mínim des que hi ha Johan Cruyff, els millors jugadors del Barça seran demà al Camp Nou. Es tracta d'un espectacle de primer nivell, malgrat el caràcter amistós del partit. Quina selecció, a més de l'estatal, pot exhibir Puyol, Xavi, Piqué, Cesc i Verdú junts i jugant a les ordres de Cruyff? Les previsions, en canvi, indiquen que ha costat Déu i ajuda vendre entrades. Les dates no ajuden, sí, però parlem d'un partit anual. Malauradament.

El Barça de Guardiola, reclam universal del joc bell i efectiu, ha d'operar el canvi també en aquest sentit. Estimar-se el futbol català a partir d'aquesta expressió futbolística és molt lícit.

És saludable, en tot cas, que la lògica cruyffista s'ha instal·lat en el dia a dia de la selecció. “Com podem reclamar una selecció oficial si no omplim el camp quan juga?”, es va preguntar amb motiu de l'última presentació de Catalunya, en què va golejar 4 a 0 Hondures.

Les preguntes bàsiques de Johan o no es responen per vergonya o es responen amb molt color a les galtes i capcots.

Per això les formula.