Començo a tenir la pipa plena dels que creuen que l'únic esport autèntic es fa gastant soles de sabatilles. Cada cap d'any m'he de sentir la cantarella que com pot ser que una cursa que porta el nom de Dakar es disputi al continent americà. Com si no fes anys i panys que els equips israelians juguen copes d'Europa de clubs i d'europeus en tenen tant com jo d'esquimal. Dakar ha deixat de ser una cursa, és una marca que s'adapta a les circumstàncies. Creu Roja i Mitja Lluna Roja tenen els mateixos principis, a occident i al món musulmà. I si no ens agrada el Dakar a Amèrica, preguntem-ho als pilots, tan reticents al principi a abandonar l'Àfrica. Segur que ens endurem alguna sorpresa.