Any nou, esperances noves. Se n'ha anat l'any 2011 amb la percepció generalitzada que ha estat un mal any. I no estem parlant del Barça, sinó de la situació general. Un mal any, el 2011. Sí, hi ha motius objectius: més crisi, més gent a l'atur... Però també hi ha la percepció que volem girar full del 2011 perquè hem tingut la percepció som vulnerables, que res no és segur del tot, que no hi ha res per a tota la vida. Ens costa acostumar-nos a viure amb aquesta sensació d'inseguretat, d'incertesa. Però precisament per això aquest 2011 no haurà estat dolent del tot, perquè haver d'afrontar la incertesa cara a cara, no poder evitar-la, ens ha de fer més forts a la curta o a la llarga. Potser no és una situació confortable a curt termini com ho pot ser l'aparença de benestar que vam viure fa anys, però ens ha de fer més forts i més resistents. Si més no, prefereixo creure-ho així.

El Barça és un món a part. Però sobre incerteses i seguretats, també hi ha sensacions equiparables. Penso en la qüestió de la renovació de Pep Guardiola. S'ha convertit en la incertesa que fa moure el món blaugrana. La seva convicció que la renovació és una cosa que ha d'analitzar cada any ha estat una beneïda anormalitat en aquests anys que fa que és entrenador del Barça. Acostumats als canvis d'entrenador amb uns quants anys de contracte que quasi mai s'acabaven complint (Rijkaard va ser de les poques beneïdes excepcions), va arribar Guardiola per descol·locar tothom: “Ja ho veurem cada any”. O cada mig any, si pogués, com va dir també un dia. I no ha anat gens malament, aquesta descol·locació. A vegades descol·locar les coses del lloc on estaven és una manera de crear un nou ordre. I això és el que ha passat en el Barça. Perquè es donin les condicions que facin que Guardiola acabi renovant, tothom ha estat pel que ha d'estar, i més i tot. Els jugadors, la directiva, fins i tot l'entorn. Això no treu, però, que no hi hagi la sensació d'incertesa. Hi és, perquè fins que firma... Però és una incertesa que ens ha fet més forts a tots plegats. Potser tan forts que si un dia Guardiola diu que prou, no quedarem paralitzats per la por. I qui sap si serà llavors, quan ens vegi prou forts, el moment que se'n vagi.

De moment, però, com que ja fa prou anys que és aquí, potser hauríem de veure-ho d'una altra manera. Potser hem de partir de la base que el que vol no és marxar, sinó quedar-se. És cert que un dia va dir que veu els cicles dels entrenadors en un club són curts i també que no es veu eternitzat a la banqueta com Alex Ferguson. Però entre una cosa i l'altra hi ha la realitat que està vivint en el Barça, i de moment té tot el sentit que continuï així indefinidament (no infinitament), encara que s'hagi de revisar cada any, o cada mig. Principalment, perquè hi ha motius objectius per pensar que és el millor per al club, i ja se sap que en les decisions que pren Guardiola primer hi ha el Barça i després ell.