Opinió

La naturalitat com a tàctica

Actuant amb naturalitat davant dels paranys ha servit per encarrilar els èxits del Barça

En el món del futbol les notícies a vegades no succeeixen, sinó que es fabriquen. Si a la roda de premsa d'ahir de Pep Guardiola hi va arribar una pregunta sobre la possibilitat que Marcelo Bielsa sigui entrenador del Barça en el futur no va ser per casualitat, sinó per accident provocat. Qui i com el provoca? És una vella manera de practicar la premsa esportiva. A Madrid és habitual, però aquí també havia tingut el seu moment de glòria. Ara no tant, perquè, encara que no ho sembli, unes generacions van donant pas a unes altres i les coses es fan de manera diferent. No necessàriament millor, però sí diferent. Millor en unes coses i no tant en altres. Depèn dels mitjans, però també de cadascú. Aquí també es reunien habitualment, sempre al voltant d'una bona taula, periodistes de mitjans diversos per decidir què seria actualitat si és que l'actualitat del dia del Barça no els semblava satisfactòria. La possibilitat d'influir en les decisions de directius o entrenadors era una temptació massa gran per a ells per estar-se'n d'exercir-la. Es publicaven o es deien determinades coses i així es condicionaven les decisions en el Barça, no sempre a disgust, s'ha de dir. Sovint el que es publicava o es deia també podia servir de cobertura per prendre determinades decisions.

A Madrid això és pràctica habitual. Se'n recorden del dia que Guardiola, des del Bernabeu mateix, va dir a Mourinho allò que era “el puto amo”? Sí, és clar que sí que se'n recorden. Però aquell dia també va dir allò “dels amics de Don Florentino Pérez, la Central Lechera que tots coneixeu aquí a Madrid.” Doncs bé, ja hem arribat on havíem d'arribar. Posem per cas que, un dia d'aquests, els integrants d'aquest sector lacti de la premsa esportiva madrilenya, s'asseuen en una taula, amb el menjat i el que faci falta pagat, per veure com poden reconduir el disgust que van suposar per al Madrid les declaracions de Mourinho a la BBC dient que volia anar a entrenar a Anglaterra no més tard de dos anys. Posem que, al marge que el club blanc va fer fer una entrevista al seu tècnic per al lloc web dient que ara només pensa en el Madrid, als lleters se'ls va acudir posar cullerada en el fet que Guardiola encara no ha renovat amb el Barça per deixar anar el nom d'un possible substitut. Eureka: Marcelo Bielsa! Després comença l'ona expansiva, dient-ho en tertúlies, i fins i tot algun mitjà escrit ho publica. Fins aquí, tot presumptament, és clar.

L'últim pas és preguntar-ho directament a Guardiola en la roda de premsa. El tècnic del Barça ahir sabia perfectament d'on li baixava la pregunta sobre Bielsa com a entrenador del Barça. Podia fer dues coses: 1. Donar-hi importància. 2. Actuar amb naturalitat. Sí, la resposta correcta és la 2. “Sí, té capacitat per entrenar el Barça.” Però tot plegat no és una simple anècdota. Actuant d'aquesta manera, evitant polèmiques innecessàries, el Barça ha encarrilat tots els títols que ha aconseguit.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)