Aquests nois fan vacances perquè ho marca el conveni i ho estableix el calendari. I perquè tenen família, és clar. Però el que els agrada és jugar a futbol. Per això van jugar com van jugar abans de Nadal contra l'Hospitalet, alguns van competir amb la samarreta de Catalunya i tots plegats van tornar ahir al camp com si no se n'haguessin anat. Fins i tot la gespa es devia alegrar de la tornada dels seus futbolistes, perquè a última hora va tenir una revifalla inesperada i al final no la canviaran. Sigui per la gespa, sigui perquè s'ho passen bé, el jugadors del Barça van ballar una bona estona sobre la catifa verda. L'Osasuna, simplement, no ho va poder evitar.

Tornar de les pauses amb un partit al Camp Nou sempre li és més planer al Barça. Encara que no jugués Messi, que tenia la coartada d'una grip per haver-se quedat a casa però que no va poder evitar ser almenys a la banqueta. El que compta és el clima futbolístic que l'equip sap crear a casa. Només necessita uns deu minuts, per deixar fer el rival i veure per on el pot atacar. Com si fos de manual, així va passar ahir. L'equip de Guardiola va començar estant tres minuts sense ni tan sols travessar la ratlla del mig del camp, però va acabar la primera part amb una possessió per sobre del vuitanta per cent. L'Osasuna va ser l'equip de sempre, el que és cinquè a la lliga i el que va ser golejat al Bernabeu i al Camp Nou. Pot semblar irregular, però és tot el contrari. Si un adjectiu li escau és “lògic”. Imbatut a casa i pescant de tant en tant a fora, quan els rivals no són els dos marcians de la lliga. I amb una idea de futbol que ha donat consistència al caràcter aguerrit tradicional del club navarrès. L'escaldada del 8-0 del mes de setembre no va fer canviar els plans de Mendilibar. Els seus jugadors van pressionar el Barça molt amunt i es van defensar solidàriament. Van mantenir la seva lògica, potser esperant que fos la il·lògica intrínseca de la Copa el factor que els pogués donar un cop de mà.

Però va ser el Barça el que, pels motius que sigui, però sobretot perquè és el que li agrada fer, va voler imposar la seva lògica. Va tardar menys d'un quart d'hora. Amb Alves d'extrem dret i Mascherano de lateral esquerra. Fins que Xavi va fer de governador no es va imposar la lògica blaugrana. L'equip va ser un vendaval durant un quart d'hora. Van arribar els dos primers gols i uns quants més van rondar la porteria de Riesgo. En absència de Messi, ja es va oferir Cesc Fàbregas per fer les coses concretes. O sigui, per aparèixer per qualsevol racó imprevist i per transformar en gols la creativitat col·lectiva. Xavi, com sempre, va fer les coses decisives abans d'arribar a l'àrea, com ara dues passades de gol. Després, amb dos gols d'avantatge, el vendaval va afluixar i l'equip va ser menys punyent. Va ser el clima ideal perquè Messi reclamés sortir al camp. I ja se sap què passa. Ho sabia Mendilibar, que li va demanar clemència quan va passar pel seu costat. Però l'argentí és com és. Dos gols, i una mica de cames per al derbi de diumenge. I eliminatòria sentenciada.