També en el terreny del fum el FC Barcelona marca el camí a seguir a la resta d'equips de la lliga espanyola.

Ens hem de sentir especialment orgullosos que el Barça hagi estat el primer club a prohibir el tabac dins del Camp Nou. S'haurà acabat d'aquesta manera per als no fumadors el martiri que suposa haver d'empassar-se el fum de cigars o cigarretes d'aquell soci o aficionat que tens al teu costat i que veus gaudeix com un beneit d'aquesta tradició centenària d'encendre un cigar d'un pam al començament de cada partit.

També els equips de futbol s'han d'adaptar als nous temps i a les normatives que ja apliquen fa anys els països més desenvolupats de prohibir fumar als camps de futbol.

Espero que l'exemple s'escampi aviat per la totalitat de camps del territori català i espanyol. Al Camp Nou l'únic fum que s'ha de poder veure, però no olorar, és el fum que surti del cap de Mourinho fruit de la seva incapacitat per trobar la manera de guanyar alguna vegada el Barça. Però per gaudir del joc del millor equip del món no cal contribuir a la boirina nocturna que hi ha al voltant de la graderia de l'estadi provocada per cigars havans, fàries o caliquenyos.

Cal aplaudir que la directiva de Sandro Rosell vetlli per la salut, sobretot dels no fumadors, i els fumadors hauran d'aprendre a gaudir, que no és poca cosa, del joc meravellós que desplega aquesta generació tan extraordinària que tenim en aquests moments a Can Barça.

Felicitem-nos perquè el primer dia sense fum ni nicotina va acabar bé. La gent, que té més sentit comú del que molts es pensen, ha acceptat amb normalitat el que és una mesura que s'ha aplicat tenint em compte només criteris de salut i qualitat de vida.

Segur que els que van disfrutar des del seu seient de la victòria per quatre a zero contra l'Osasuna no es van recordar gaire d'encendre el seu cigar.