Crítica i públic coincideixen que el Barça ha tornat de les vacances de Nadal tal com se n'hi va anar. O sigui, jugant molt bé a futbol i guanyant amb suficiència. Efectivament, des de la victòria al Bernabeu tots els partits dels blaugrana han estat victòries espectaculars. Però ara que es reprèn la lliga és el moment de constatar que el Barça està a tres punts del líder i que no pot badar si no vol que la lliga se li escapi o que, almenys, depengui d'ell mateix. I el derbi de demà a Cornellà-el Prat és una pedra de toc fonamental per confirmar que la victòria a Madrid els ha reenganxat a la lliga de manera decisiva. El 10 de desembre es van constatar algunes coses importants: que el Barça és un equip superior al Real Madrid i, per tant, té la paella pel mànec, però també que això només li servirà en els enfrontaments cara a cara però no en la competició mútua a distància, en els enfrontaments contra els altres equips. Aquesta primera volta quasi completa ha servit per tenir aquestes certeses.

L'altra certesa és una que fins demà el Barça no tornarà tenir plantejada en forma de partit de futbol: la seva fiabilitat fora de casa. Els resultats no enganyen. Mentre que les golejades al Camp Nou han estat una constant (amb el 0-0 contra el Sevilla de pedra a la sabata), a fora, deixant al marge l'1-3 al Bernabeu, els blaugrana han aconseguit només dues victòries, i totes dues per la mínima (0-1 a Gijón i 0-1 a Granada); han empatat tres partits, tots tres per 2-2 (Sant Sebastià, València i Bilbao), i han perdut per 2-1 a Getafe. La rendibilitat d'aquests resultats s'ha de valorar, inevitablement, en funció dels punts que ha aconseguit el Real Madrid. De moment, ha estat suficient perquè el Barça depengui d'ell mateix, però no té més marge de concessió per continuar mantenint aquesta situació. Al marge dels resultats, també fa la sensació que l'equip de Mourinho és capaç de derrotar tots els seus rivals sense necessitat de jugar gaire bé a futbol. La lliga es decidirà, doncs, no només per quin equip demostri que és millor en els enfrontaments directes, sinó pels punts acumulats en els enfrontaments amb els altres rivals. El marge de millora del Madrid li ha servit per ser més solvent contra tots els rivals però no ha estat suficient per superar el màxim rival. El Barça també s'ha convertit en un equip més versàtil, més imprevisible futbolísticament, però haurà de superar la prova de demostrar-ho a domicili.

És probable que l'1-3 del Bernabeu sigui el punt d'inflexió que necessitava. Si més no en l'aspecte de la motivació, Guardiola ho té més fàcil: de què haurà servit guanyar al Bernabeu si no es consolida amb una ratxa de resultats que permeti encarrilar el títol de lliga? S'ha de veure com respon l'equip en la visita a l'Espanyol, però també en els següents desplaçaments. El Barça és millor que l'any passat, però tot i això encara té marge de millora en el rendiment.