Fa goig veure Marcel Granollers entre els 30 primers de l'ATP. En un món que mitifica els ídols i els defenestra amb la mateixa banalitat amb què es canvia la tele de canal, aquestes carreres esportives treballades i suades són també un gran exemple. Granollers va viure l'èxit ràpid quan era molt jove i va derrotar James Blake a Houston. Però no el va saber digerir prou bé. Finalment, ha sabut serrar les dents, madurar i prendre decisions encertades. La nova temporada ja ha començat i ara l'objectiu és seguir escalant o almenys defensar la plaça de privilegi que ha aconseguit. El català és un jugador diferent perquè puja molt bé a la xarxa, tapa el forat i executa grans volees. I això no es veu gaire sovint.