Tenint el Bernabeu com un món a part, el Barça és un altre equip fora de casa. No en la dedicació, sí en les prestacions. Com si l'estimulessin més els reptes que les dificultats. Ahir va trobar moltes dificultats. És una qüestió col·lectiva, però Messi ahir va ser el símptoma evident. No és mandra, ni molt menys. Però és un no sé què. El Barça va tenir el partit a les seves mans, li va faltar instint i determinació per decidir-lo i es va despersonalitzar quan l'Espanyol l'hi va voler prendre. L'Espanyol, sobretot a casa, és un equip generós en l'esforç i en la proposta. I ahir va tenir la recompensa d'empatar al final. No va ser gens immerescut.

Tots dos equips van ser valents. Però la primera part es va acabar amb el Barça havent d'aplicar la seva valentia a defensar-se de la càrrega blanc-i-blava. Havia perdut la pilota feia estona i, sense ella, el 3-4-3 era una font de sofriment davant l'empenta de l'Espanyol. Tenia el partit encarrilat amb el 0-1 perquè havia fet el que li convenia. No sense dificultats, perquè l'Espanyol no li va permetre tenir fluïdesa ni continuïtat. Ara bé, cada vegada que els blaugrana arribaven a l'àrea de Cristian el perill era seriós i el gol rondava. La diferència va ser l'efectivitat. El Barça va saber marcar i l'Espanyol, no. Això sí, la primera ocasió va ser de Verdú. Va intervenir Valdés per mantenir el seu equip indemne. Però el Barça no va saber aprofitar les condicions que li va plantejar l'Espanyol al principi. Els blanc-i-blaus volien sortir jugant la pilota des de darrere. Això, però, era un avantatge competitiu per al Barça. Li permetia no haver de recular a defensar pilotes llargues i mantenir la pressió molt amunt. Jugava dins el camp local. Però li va faltar finor i malícia per apropiar-se del partit. Alexis va fallar un control fàcil que l'hauria deixat sol i va triar opcions equivocades en diverses ocasions. I Messi semblava engripat; més que dimecres. De tota manera, tant si la situació és clara com confusa, el Barça té un avantatge competitiu en Cesc. És indetectable. Qui descobreixi de què juga tindrà possibilitats contra el Barça. L'Espanyol no ho va endevinar. Ho va pagar amb el 0-1. Però sí que va saber reaccionar. Va deixar els quatre defenses i el doble pivot a dedicació exclusiva de contenció. Els altres equips ho fan amb almenys amb vuit o nou. Amb els altres quatre i ajudes va exigir la defensa de tres del Barça.

El Barça, però, també es va confondre tot sol. No té l'esperit ni els mecanismes del contraatac. Si els hagués tingut, hauria sentenciat el partit. Indefinit, va deixar-se pujar a sobre. Una manera de frenar l'ímpetu de l'Espanyol o de tenir més ordre posicional hauria estat fer recular Alves al lateral dret. Guardiola ho va fer quan Álvaro va entrar en el lloc de Romaric. L'equip va assegurar més la possessió de la pilota, però va perdre intensitat. Al revés que l'Espanyol, que no va afluixar. Fins que va marcar. El Barça va fer tard, perquè la sort i els pals també el van abandonar. I la vista dels àrbitres, que no van veure les mans de Raúl Rodríguez. L'empat final va ser una victòria per a l'Espanyol i una derrota per al Barça. Qüestió de valoració.