La mesura de Raül Agné

El seu dis­curs pla­ner, pru­dent i mesu­rat es con­tra­po­sava des d'un bon inici amb el seguici de direc­ti­ves faraòniques que havien des­go­ver­nat el club els últims lus­tres amb la màxima d'apro­fi­tar el càrrec per pro­mo­ci­o­nar-se com a per­so­nat­ges públics. A més, s'havia d'afe­gir a la presència d'aques­tes direc­ti­ves acom­ple­xa­des, l'existència d'un secre­tari tècnic més pen­dent de cul­ti­var la seva glòria que no pas el bé del club, sent espe­ci­a­lista a devo­rar entre­na­dors a temps per sor­tir ell a la pales­tra en el moment oportú i empor­tar-se part dels aplau­di­ments.

Enmig d'aquest pano­rama, Raül Agné i el seu equip tècnic lide­ren un con­junt que va acon­se­guir l'ascens a segona divisió A, i que més tard va fir­mar tem­po­ra­des amb bons números en la cate­go­ria, ja fos al Girona o al Recre­a­tivo. Ara, les coses no van bé, però el dis­curs segueix sent el mateix dels dies de vi i roses de la tem­po­rada pas­sada: mesura, tre­ball, pen­sar en la set­mana que ve, tre­ba­llar els errors, etc.

Una mesura que no ha tin­gut una direc­tiva que, tot s'ha de dir, sem­bla dife­rent a les seves pre­de­ces­sors, qüesti­o­nant públi­ca­ment la pre­pa­ració física d'uns juga­dors que van defen­sar sense fis­su­res la labor diària de Toni Mas­fer­rer, però és igual, atesa l'acti­tud pròpia del “donde pago me cago” què hi tenen a dir els juga­dors? Espe­rem que aquesta acti­tud de ter­ra­ti­nent fos un cop de vent d'una direc­tiva que, repe­teixo, té ges­tos que la dife­ren­cien dels atacs de gran­desa de les seves pre­de­ces­so­res.

En defi­ni­tiva, Raül Agné té calma enmig d'una afició afec­tada per un tras­torn bipo­lar, té caràcter per aguan­tar alguns des­va­ri­e­ja­ments d'un ambi­ent on tot­hom es veu amb cor de pren­dre millor les deci­si­ons per fer reflo­tar l'equip. I sobre­tot, quan s'ha inten­tat fer invents amb gasosa, por­tant entre­na­dors que no conei­xen el caràcter propi del gironí, que ho troba tot cagat i pixat encara que les cir­cumstàncies siguin idíl·liques, ens hem hagut d'aca­bar sal­vant amb juga­des de circ. Així doncs, no hi donem més vol­tes, Agné és l'entre­na­dor per­fecte per al Girona. Donem-li suport.