La festa comença el 10 de maig del 2007, curiosament, el primer dia d'activitat del gran premi al Circuit de Catalunya. Paco Camps anuncia que València tindrà F-1 en un futur circuit urbà a còpia d'untar l'ambició de Bernie Ecclestone. Sense més ni més. Amb la Visa a la boca, en el millor estil del PP. Tothom és lliure d'aspirar al màxim, però entre els circuits i els organitzadors de tota la vida, Camps, les seves maneres i la seva prepotència es va fer odiar. L'endemà, Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident català va picar l'ham –i la majoria de nosaltres, també– i va tancar amb Ecclestone una renovació del contracte fins al 2016 i el dissabte 12 de maig la va anunciar a so de bombo i platerets al costat d'Ecclestone a la sala d'entrevistes del Circuit de Catalunya. Més tard hem sabut a quin preu va ser aquella renovació exprés: més que doblar els drets d'organització de la cursa en els últims anys. Inassumible avui dia.

Va ser Carod un insensat? Amb els ulls del 2012, sí. En aquells moments, quan la crisi era propietat de les subprime americanes i sense saber els termes de l'acord, tots vam interpretar que a Paco Camps algú li havia de parar els peus i que una manera de fer-ho era la que havia decidit Carod. Cinc anys després, és evident que ens vam posar més nerviosos del que tocava, perquè València, després d'haver fet un primer pas enrere –insinuant que podrien alternar el GP amb Catalunya per pal·liar pèrdues– és a punt de treure la bandera blanca i rendir-se. És clar, ara ja no mana aquell megalòman embogit i el seu successor, Alberto Fabra, tot i professar el mateix credo polític, vesteix les seves decisions d'una pàtina realista i, a més, ha de pagar les factures de Camps.

Però, també cinc anys després, Paco Camps ha perdut aquell somriure de maníac i fa cara d'haver passat la nit amb recargolament de budells davant el jutge. Espero veure'l condemnat i responent amb el seu patrimoni de les indecències que han perpetrat. De moment serà pels vestits, la punta de l'iceberg. I així podrem dormir tranquils, perquè la vida l'haurà posat al seu lloc. Tranquils, però més pobres, per culpa seva i nostra.