AL CAP DEL CARRER
La pista blava no és ni el cel ni l'infern
El tema és que es fa una pista portàtil de color blau perquè es vegi bé la bola per televisió i el cert és que es guanya força visibilitat. És un avenç que hi hagi hoquei sobre patins per televisió de manera regular i a hores decents i que es vegi millor, tot i que la rapidesa pròpia de la disciplina impedeix la perfecció en aquest sentit. L'ull humà sempre va endarrerit respecte de la bola. La pega és que el nou material no permet que els jugadors que menys estona tenen les vuit rodetes dels patins enganxades a la superfície de la pista, els cracs, vaja, puguin desenvolupar les seves virtuts al cent per cent. La pista blava suma visibilitat i resta espectacle. El camí és bo però caldrà investigar nous materials per trobar l'equilibri.