El regnat de Messi com a número u va per llarg. Ahir mateix aquest diari hi apostava clarament a la portada (Les 3 primeres), però és una convicció generalitzada. Amb només 24 anys ja ha arribat a l'altura dels que han aconseguit més guardons individuals i els supera tots en títols col·lectius. L'argentí encara no ha arribat a l'edat en què les grans estrelles de la història van assolir la seva maduresa, i a ell també els anys d'ofici encara l'hauran de dotar de qualitats que el facin més bon jugador. No té el perfil dels jugadors que s'espatllen i ja ha traspassat amb solidesa la línia que separa els jugadors que tenen uns anys bons dels que faran una carrera excepcional. La permanència de Messi a l'olimp, doncs, serà duradora. Però el futbol és ara i aquí. I el futbol és el que mana, al capdavall.

Podem, doncs, fer la projecció temporal de veure Messi amb algunes Pilotes d'Or més a les mans, però la realitat és el partit de demà, el de diumenge... Messi no guanyarà la quarta Pilota d'Or mirant les tres que ja té, sinó mirant què pot fer amb el seu equip. L'equip que l'ha dut i l'ha acompanyat a Zuric. “Ara li toca a Messi tornar amb gols l'afecte que li té el Barça”, expressava encertadament ahir Ramon Besa a El País. D'això es tracta. Fa uns dies Guardiola deia que per tornar a guanyar títols hauran de fer-ho millor, hauran de donar més en les facetes que puguin. El Barça està en una posició excel·lent en la Copa i en la Champions. Però té una posició més complicada en la Lliga. En les dues competicions per eliminatòries no té res a recuperar perquè tot es guanya al moment. En la lliga, sí. És la primera vegada en els últims anys que a aquestes altures de la temporada l'equip de Guardiola no pot administrar un avantatge perquè no depèn d'ell mateix. I una de les causes està perfectament diagnosticada: el rendiment de l'equip fora de casa. Diumenge a Cornellà-el Prat el Barça va tornar a punxar fora de casa i Messi va ser el símptoma particular del problema col·lectiu. En la lliga l'equip ha perdut tants punts fora com en tota la temporada passada i l'argentí només ha marcat un gol lluny del Camp Nou. Alguna cosa li passa a l'equip i alguna cosa li passa a Messi. O, dit en positiu, alguna cosa pot fer Messi per l'equip. La millora que reclama Guardiola és una apel·lació a l'equip i particularment a Messi. El club i el tècnic han posat les millors condicions a l'argentí per afavorir el seu joc temporada rere temporada, amb evolucions tàctiques i buscant-li els acompanyants d'atac adequats. I els companys, en un vestidor que ja no té els cracs de fora com a dominadors sinó la gent de la casa, l'admeten com a ego per sobre dels altres. L'ordre coherent de les coses no és, doncs, que el Barça li doni les gràcies a Messi, sinó que Messi atengui les necessitats de l'equip i lideri la millora que reclama Guardiola. No deixa de ser el que han fet les tres últimes temporades. Les tres últimes Pilotes d'Or. Però el futur és ara i aquí.