Messi durarà, però el futur és ara i aquí

El reg­nat de Messi com a número u va per llarg. Ahir mateix aquest diari hi apos­tava clara­ment a la por­tada (Les 3 pri­me­res), però és una con­vicció gene­ra­lit­zada. Amb només 24 anys ja ha arri­bat a l'altura dels que han acon­se­guit més guar­dons indi­vi­du­als i els supera tots en títols col·lec­tius. L'argentí encara no ha arri­bat a l'edat en què les grans estre­lles de la història van asso­lir la seva madu­resa, i a ell també els anys d'ofici encara l'hau­ran de dotar de qua­li­tats que el facin més bon juga­dor. No té el per­fil dels juga­dors que s'espat­llen i ja ha tras­pas­sat amb soli­desa la línia que separa els juga­dors que tenen uns anys bons dels que faran una car­rera excep­ci­o­nal. La per­manència de Messi a l'olimp, doncs, serà dura­dora. Però el fut­bol és ara i aquí. I el fut­bol és el que mana, al cap­da­vall.

Podem, doncs, fer la pro­jecció tem­po­ral de veure Messi amb algu­nes Pilo­tes d'Or més a les mans, però la rea­li­tat és el par­tit de demà, el de diu­menge... Messi no gua­nyarà la quarta Pilota d'Or mirant les tres que ja té, sinó mirant què pot fer amb el seu equip. L'equip que l'ha dut i l'ha acom­pa­nyat a Zuric. “Ara li toca a Messi tor­nar amb gols l'afecte que li té el Barça”, expres­sava encer­ta­da­ment ahir Ramon Besa a El País. D'això es tracta. Fa uns dies Guar­di­ola deia que per tor­nar a gua­nyar títols hau­ran de fer-ho millor, hau­ran de donar més en les face­tes que puguin. El Barça està en una posició excel·lent en la Copa i en la Cham­pi­ons. Però té una posició més com­pli­cada en la Lliga. En les dues com­pe­ti­ci­ons per eli­mi­natòries no té res a recu­pe­rar perquè tot es gua­nya al moment. En la lliga, sí. És la pri­mera vegada en els últims anys que a aques­tes altu­res de la tem­po­rada l'equip de Guar­di­ola no pot admi­nis­trar un avan­tatge perquè no depèn d'ell mateix. I una de les cau­ses està per­fec­ta­ment diagnos­ti­cada: el ren­di­ment de l'equip fora de casa. Diu­menge a Cor­nellà-el Prat el Barça va tor­nar a pun­xar fora de casa i Messi va ser el símptoma par­ti­cu­lar del pro­blema col·lec­tiu. En la lliga l'equip ha per­dut tants punts fora com en tota la tem­po­rada pas­sada i l'argentí només ha mar­cat un gol lluny del Camp Nou. Alguna cosa li passa a l'equip i alguna cosa li passa a Messi. O, dit en posi­tiu, alguna cosa pot fer Messi per l'equip. La millora que reclama Guar­di­ola és una apel·lació a l'equip i par­ti­cu­lar­ment a Messi. El club i el tècnic han posat les millors con­di­ci­ons a l'argentí per afa­vo­rir el seu joc tem­po­rada rere tem­po­rada, amb evo­lu­ci­ons tàcti­ques i bus­cant-li els acom­pa­nyants d'atac ade­quats. I els com­panys, en un ves­ti­dor que ja no té els cracs de fora com a domi­na­dors sinó la gent de la casa, l'adme­ten com a ego per sobre dels altres. L'ordre cohe­rent de les coses no és, doncs, que el Barça li doni les gràcies a Messi, sinó que Messi aten­gui les neces­si­tats de l'equip i lideri la millora que reclama Guar­di­ola. No deixa de ser el que han fet les tres últi­mes tem­po­ra­des. Les tres últi­mes Pilo­tes d'Or. Però el futur és ara i aquí.