Diuen els entesos que la millor ficció filmada que s'està fent avui dia és la de les sèries televisives, més que el cinema. El talent a l'hora d'escriure guions s'ha concentrat en la creació de ficcions per episodis i, en canvi, el cinema de gran pressupost s'està centrant a fer refregits de pel·lícules d'èxit d'altres èpoques i les noves creacions es dediquen al lluïment visual de la tecnologia en tres dimensions. El 3D és ficció de consum i les sèries són de culte. El futbol sovint és un mirall en una altra dimensió de la realitat. I aquí també hi podríem trobar un altre paral·lelisme: més que en determinats partits, el classicisme i l'espectacle més ric i complex avui dia es troba en els enfrontaments entre el Barça i el Madrid. Un enfrontament que remet als mites grecs, a la profunditat de Shakespeare i a les pel·lícules de John Ford o de Francis Ford Coppola, però que ens és presentat com una sèrie per episodis que podria estar signada per Aaron Sorkin, David Chase o David Mills.

Doncs ja estem a pocs dies de l'emissió d'un nou episodi. Amb el permís de l'Osasuna, és clar. És cert que donar per fet que el Barça ja està classificat per als quarts de final de la Copa abans de jugar a Pamplona seria una descortesia. A vegades, però, un excés de cortesia pot ser una falta de respecte a la realitat. Pensar en la possibilitat que el Barça no es classifiqui, a part d'una cortesia per al rival, és també malfiar-se d'uns nois que s'han guanyat amb escreix la màxima confiança. I més quan el rival és el primer que ha llençat virtualment la tovallola, ja que entre lesionats i no convocats jugarà amb un equip experimental amb un 4-0 com a mur per escalar. Sí, l'experiència de l'eliminatòria contra el Betis de la temporada passada li serveix a Guardiola per curar-se en salut i, sobretot, com a coartada per estalviar-se almenys un dia d'haver de parlar d'un altre Madrid-Barça. Sense deixar de ser respectuosos pel partit que es juga avui, doncs, ens atrevirem a parlar del pròxim enfrontament Barça-Madrid, que més que en un clàssic, doncs, s'ha convertit en una sèrie per episodis que els programadors televisius renoven una temporada rere l'altra gràcies a l'èxit de crítica i públic. Aquesta temporada, sense anar més lluny, podria batre el rècord i tenir un màxim de vuit episodis. Per tant, val més que ens hi anem posant bé. De moment, ja n'hem tingut tres: els dos partits de la Supercopa i el de lliga al Bernabeu. I s'ha de dir que els guionistes han estat fins ara a l'altura del que s'espera de les ments més creatives: Messi en xancletes contra el Madrid hipermotivat, el dit de Mou a l'ull d'en Tito, la prepotència blanca sotmesa altre cop amb una exhibició blaugrana al Bernabeu... La setmana que ve es reprèn la sèrie. Hi tornarà a haver els que diran que n'estan cansats, però inevitablement el món tornarà a girar al voltant de l'eliminatòria. El futbol té sentit per enfrontaments com aquest. De pel·lícula o en sèrie, un clàssic.