Opinió

Sobre idees i discursos

Queda clar que els motius de la desaparició del camerunès no són esportius

Ningú podrà dir a Mau­ri­cio Poc­het­tino que no és fidel a les seves idees i que no les manté fins on faci falta. No tenir-ho clar en la seva pro­fessió és sovint sinònim de feblesa i ell no pateix d'aquest mal. Ho ha demos­trat des que es va fer càrrec del pri­mer equip de l'Espa­nyol i aquesta set­mana n'hem tin­gut un nou exem­ple amb el cas de Kameni. El destí és capritxós i just quan el came­runès tenia els dies comp­tats a l'Espa­nyol, expul­sen el por­ter de la copa i es lesi­ona el titu­lar en la lliga. L'argentí no es mou gens ni mica de la línia mar­cada i con­voca els dos nanos del filial per jugar con­tra el Còrdova.

Fins aquí tot sem­bla cohe­rent i lògic si no fos pel dis­curs que ha anat repe­tint des que va començar la tem­po­rada quan se li pre­gun­tava per l'absència de Kameni en les con­vo­catòries: “Tinc tres por­ters de gran nivell a l'equip i haig de triar. Són deci­si­ons espor­ti­ves.” Ha rei­te­rat diver­ses vega­des el tècnic. I és aquí on la parada es des­munta, on una idea per més cor­recte que sigui perd força i on es demos­tra que, de tant en tant, la gent pre­fe­ri­ria saber la veri­tat i no sen­tir com es fuig d'estudi. Amb la no-inclusió de Kameni en l'equip dime­cres pas­sat queda clar que els motius de la des­a­pa­rició del came­runès no són espor­tius, sinó d'una altra mena. Uns motius que si segu­ra­ment l'entre­na­dor no els hagués esqui­vat públi­ca­ment els afi­ci­o­nats l'hi hau­rien agraït, i tot tan­cat.

El destí i els dis­cur­sos, però, han anat fent gran la pilota, amb comu­ni­cats ofi­ci­als par­lant de nego­ci­a­ci­ons avançades pel traspàs de Kameni, fet insòlit al club, que jo recordi, i havent de resol­dre l'embo­lic fent jugar un por­ter de 19 anys en un par­tit trans­cen­den­tal.

Segu­ra­ment del jove debu­tant en sen­ti­rem a par­lar i molt bé. Té un gran futur al davant i la cosa pro­met, però aquesta no era la manera d'estre­nar-se. Tot al seu moment, poc a poc i bona lle­tra. L'excés de res­pon­sa­bi­li­tat cal mesu­rar-lo. Poc­het­tino ha jugat amb foc i ha estat a punt de cre­mar el noi, per culpa d'un afer en el que no hi té res a veure. Ja ho diuen que molts cops quan dos es bara­llen n'hi ha un ter­cer que rep. Per sort, aquest cop no ha estat així. Pre­nem-ne nota.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)