“La princesa está triste. ¿Qué tendrá la princesa?”, deia Rubén Darío. Cristiano Ronaldo està trist. Què deu tenir Cristiano?, s'interroguen ara a Madrid. El davanter portuguès va posar cara de xai degollat després de fer el cinquè gol del seu equip contra el Granada en lloc de celebrar-lo amb alegria perquè no havia marcat gaire últimament. Un gest prou eloqüent perquè a Madrid tothom es plantegi què li passa. Bé, tampoc no costa gaire saber-ho. Resulta que al Bernabeu se senten alguns xiulets de censura a Cristiano, que no està tan fi en el joc i en el gol com de costum.

La temporada passada, quan el peix de la lliga ja estava venut tot al Barça, els seus companys el van ajudar a fer un cabàs de gols en els partits que ja no decidien res perquè establís un rècord i, sobretot, perquè pogués superar Leo Messi en la lluita pel Pitxitxi i la Bota d'Or. Aquells dies Cristiano Ronaldo es va sentir com li agrada. Va ser el centre del món, la nineta dels ulls dels seus companys, el jugador a qui tots buscaven sobre el camp, el jugador a qui l'afició aclamava (encara que fos el trist consol a la falta de títols de l'equip), la figura que els aparells de propaganda del club blanc projectaven per terra, mar i aire com a emblema. Va ser un moment de glòria. Efímera, però glòria de la que li agrada a ell, la que el situa al centre de l'atenció.

Però va començar aquesta temporada i el Barça va passar per la pedra el Real Madrid en la Supercopa i més tard en la lliga, i el més assenyalat pel seu baix rendiment en aquests enfrontaments decisius va ser Cristiano. El seu entrenador mateix va dir que s'esperava més d'un jugador com ell en partits contra rivals com el Barça. Per agreujar-ho més, el que era l'aneguet lleig de Mourinho, Karim Benzema, s'ha transformat en un jugador nou (o en el que era abans de ser sotmès a la disciplina tàctica del portuguès) i ara tot el que toca ho converteix en gol. Aquesta, que hauria de ser una magnífica notícia per a qualsevol equip, ha estat una mala novetat per a Cristiano. No tant perquè el portuguès sigui un mal company del francès, sinó perquè l'afició del Madrid ara s'atreveix a mostrar-li la seva disconformitat. Ho fan amb avantatge, és clar. Perquè l'equip xuta sense el seu protagonisme. Acostumat a ser el centre del món, Cristiano està desorientat. També expliquen que fora del camp és igual. Que quan és convidat a alguna gala, si no és el centre d'atenció es converteix en una criatura insuportable. I ja el coneixem prou per saber com li costa d'entendre que la gent no l'idolatri. Costa poc treure'l de polleguera. El públic de qualsevol camp sap que cridant “Messi, Messi!” es posa fet una fúria i diu coses com aquella que l'odien perquè és “guapo, ric i gran futbolista”. El món, fins i tot el centre del món que hauria de ser el Real Madrid, li està girant l'esquena. Ell vol estimació i tot el que li proposen és sofrologia. La princesa està trista. Fins quan?