Més que jugar a El Sadar , al Barça el que li costa és arribar-hi. Quan no és la vaga de pilots és la boira. I quan no hi arriba tard hi arriba per jugar-hi un partit d'aquells que diem que sobren, com si s'hagués pogut estalviar el desplaçament. I com que el Barça ja sap que confiar en les autoritats aeroportuàries és com creure en la competència de la Federació, era millor anar a Pamplona sense cap confiança ni en els mitjans de transport, ni en el reglament ni en els càntics de rendició dels pamplonesos. El tècnic i el president de l'Osasuna ja s'havien queixat de les anades i vingudes amb el mal de panxa de Messi, i només faltaria que s'estiguessin amagant darrere els lesionats i els juvenils i fins i tot la boira per fer veure que ho donaven per perdut. Aparentment no hi havia cap trampa, però millor no donar cap facilitat.

A vegades la trampa no és en les pistes més evidents, sinó en el mateix caràcter de partit-en-què-tot-està-decidit. Per tant, on calia estar atents era al camp. Una missió ideal per als que són menys protagonistes dins la plantilla i els joves aspirants a entrar-hi. Una banqueta daurada i una colla de meritoris al camp és el que es va endur Guardiola a Pamplona. Piqué, Mascherano i Pedro eren els fars en cada línia. I homes com Alexis i Thiago havien de merèixer galons. A Thiago li encanta posar-se'ls. També li tocava a Fontàs, però va tenir la desgràcia de lesionar-se tot just començar. Amb ells, els joves Montoya i Sergi Roberto, amb Cuenca com a home pont. Està bé que aquests nois tinguin oportunitats de jugar al costat dels que ahir eren a la banqueta, per saber on és nivell de veritat, però també és bo que juguin patits com el d'ahir, en què estan menys tutoritzats i han d'espavilar-se més. Montoya s'adapta bé al retrat robot del que ha de ser un lateral dret en aquest equip, encara que el titular sigui un jugador inimitable com és Alves. I Sergi Roberto té fusta de gran futbolista, però ahir va aprendre una lliçó pràctica: va perdre la pilota que va originar el gol de Lekic; potser en falta, però si més no ja sabrà com ha de fer servir el cos una altra vegada.

El resultat de l'anada, 4-0, condiciona encara que no es vulgui. I el Barça, centrat però menys intents, no va tenir el domini que hauria volgut tenir. L'equip de Mendilibar va poder recuperar més pilotes del que comptava, i tants accidents van acabar amb un gol. A falta de control, el Barça va tenir la mitja part. I al segon temps va sortir més determinat. Alexis va fer el que s'espera d'un jugador del seu nivell: posar les coses a lloc amb un gol. Llavors, Messi va decidir que no havia anat fins a Pamplona per pelar-se de fred a la banqueta. Va sortir al camp, Pedro el va haver de deixar per molèsties i Sergi Roberto es va col·locar de fals davanter centre. Messi, amb el seu sentit especial, va detectar que s'hi entendria, amb aquell xicot. Van combinar, i gol del noi de Reus. Partit liquidat.

La boira havia escampat. A dormir i cap a casa. Tornar de Pamplona costa menys. El camí a Madrid es fa amb els ulls tancats. L'únic que caldrà serà passar llista per saber quants són i quants se n'han d'endur del B.