Una fórmula d'èxit que enyora l'Àfrica

El Dakar con­ti­nua sent un valor mediàtic i comer­cial i aquesta rea­li­tat, que s'ha reforçat des que la prova va desem­bar­car a l'Amèrica del Sud bus­cant segu­re­tat, corre en paral·lel amb l'enyo­rança crei­xent dels pilots dels deserts del Mar­roc i Mau­ritània. La incor­po­ració del Perú a l'iti­ne­rari ha estat posi­tiva i, de fet, ha pro­por­ci­o­nat les millors esce­nes, històries i inci­dents de la cursa. Però el Dakar a l'Amèrica del Sud està massa aco­tat geogràfica­ment, poc allu­nyat de zones habi­ta­des i massa con­di­ci­o­nat pels estàndards de segu­re­tat del món occi­den­tal. En aquests qua­tre anys, ha gua­nyat escalf popu­lar a còpia d'anar diluint l'aroma de mis­teri que envol­tava aque­lles eta­pes de sorra i només sorra. Espor­ti­va­ment, que Peter­han­sel –deu victòries– i Des­pres hagin estat els gua­nya­dors dóna més valor als segons llocs de dos cata­lans, Marc Coma i Nani Roma. Coma haurà de bus­car el seu quart títol l'any vinent i a Nani Roma només li falta pujar a l'últim graó del podi. Per sort, el plan­ter català con­ti­nua fun­ci­o­nant i tant Jordi Vila­doms com Gerard Farrés han demos­trat que estan a punt per quan cal­gui un relleu. I fora del pro­fes­si­o­na­lisme, Xavier Foj mereix un reco­nei­xe­ment pel seu tri­omf entre els vehi­cles de sèrie en la seva 21a par­ti­ci­pació con­se­cu­tiva.