Fa quatre anys, Kiko Casillas va sentir com l'assenyalaven amb el dit acusador. Ell es va carregar a les espatlles una culpa que no era seva, com es va demostrar en aquella segona volta d'infaust rècord amb Valverde. Aquella mala experiència l'ha perseguit fins ara. Molts haurien claudicat, però ell va treure la força necessària per aixecar-se i fer-se més fort en tots els sentits. Tres anys de pelegrinatge a Cadis i Cartagena li van servir per recuperar l'autoestima i creure en les seves qualitats. Ara li arriba el premi a aquest esperit de superació que separa els dèbils dels valents. Està preparat i la mostra més fefaent es va veure al Sánchez Pizjuán. Estem d'enhorabona: l'Espanyol té dos grans porters.