S'ha acabat la guerra a la sala de premsa. Mourinho va estar buscant contrincant tota la temporada i no el va trobar. Guardiola no va pujar al ring de l'enfrontament verbal. Fins que va arribar el dia d'inflar els morros al bocamoll. Dient-li que era “el puto amo” i que “el títol de la sala de premsa és seu” va tombar-lo a la lona de la dialèctica. El partit, des de llavors, es va jugar a la gespa i l'últim episodi de gresca que protagonitzat pel portuguès va ser l'agressió a Vilanova. La derrota en la Supercopa i després en la lliga van acabar de deixar-lo molt tocat.

Mourinho ja no juga contra el Barça a la sala de premsa, i al camp no sap com evitar-lo. Ha provat moltes coses, i tot el que ha aconseguit ha estat el títol de Copa a la pròrroga. Però no ha pogut canviar la percepció que el Barça és superior. Torna a rebre el Barça i el seu dilema, al marge de les baixes d'Arbeloa, Khedira i potser Di María, és què pot fer. Té tantes possibilitats per provar com poca confiança a trobar la fórmula correcta. Però ningú com ell mateix per exposar-les totes o quasi totes com ho va fer ahir a la sala de premsa: “Si juga Ramos de lateral, em criticaran perquè és millor de central. Si juga Fabio de lateral dret, em criticaran perquè és esquerrà. Si juga Lass de lateral, em criticaran perquè Khedira està lesionat i deixo sol Xabi. Si juga Pepe de central, em criticaran perquè ha de jugar al mig. Però si el poso al mig del camp, em diran que és millor de central. Si jugo amb trivot, em criticaran perquè s'ha d'atacar. Si jugo a l'atac, em diran que havia de poblar el mig del camp i em criticaran igual. Si juga Higuaín, em criticaran perquè no juga Benzema. I si juga Benzema, em criticaran perquè no juga Higuaín, que va fer un gol a Mallorca. El millor és que demà ens n'anem al cine i després mirem i el resultat i opinem.” Els ha quedat clar? Si més no, que està barallat amb el món en general i els resultadistes com ell en particular, que jutgen segons el marcador. Però del que es tracta és: què farà avui? Està convençut del que farà? Ha arribat l'hora de saber-ho.

Guardiola no té tants dubtes tàctics ni existencials. Però això tampoc no vol dir que el Barça jugui amb avantatge. També li passen coses, i si vol analitzar els problemes i les solucions, només ha de repassar el partit de diumenge contra el Betis, un radiografia perfecta: Va arrasar durant deu minuts després d'haver concedit una ocasió de gol només de començar. Es va destensar, desconnectar i allargar després del 2-0. Va encaixar dos gols i quan es va veure a l'abisme va tornar a ser intens, i en la intensitat també va trobar la brillantor i va ser un equip imparable. El Barça no té problemes tàctics; al contrari, té més solucions que mai. Tampoc són de capacitat futbolística. És una qüestió de resposta dels jugadors. De si són capaços de continuar fent el que han fet els últims anys. Però aquesta no és una qüestió només d'avui, sinó de com acabarà la temporada.