Opinió

AL CAP DEL CARRER

Les penúries del bàsquet femení

Com en tan­tes altres face­tes de la vida, aquí tre­ba­llem i d'altres se n'apro­fi­ten. Els nos­tres clubs for­men grans juga­do­res i, quan tenen edat per plas­mar el seu talent al màxim nivell, no tenim equips perquè tre­ba­llin a Cata­lu­nya. És simp­tomàtic que, des de la des­a­pa­rició de l'UB Barça no hi hagi hagut cap equip català pug­nant per un lloc entre els qua­tre pri­mers. També és sig­ni­fi­ca­tiu que els últims pro­jec­tes amb poten­cial hagin hagut de ser sos­tin­guts pels clubs de fut­bol, Barça (Uni­ver­si­tari) i Espa­nyol (Olesa) i que, en desen­ten­dre-se'n, hagin des­a­pa­re­gut de l'elit. El Girona, amb seny i força encert, intenta cobrir aquest buit, però, pel seu poten­cial econòmic, ja és un èxit ruti­lant haver-se clas­si­fi­cat per a la copa.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.