És curiós. A la gent del Barça és a la que i fa més mandra que hi hagi tants enfrontaments entre el seu equip i el Real Madrid, i en canvi la realitat diu que com més vegades juguen més malament ho passen Mourinho i el seu equip. Vistos els resultats i les conseqüències, els culers haurien de voler un clàssic cada setmana. Sobretot si, entre els seus anhels, hi ha, evidentment, que el Barça s'imposi en totes les competició, però també que l'entrenador portuguès fracassi fins al punt que s'hagi d'empassar la supèrbia, els desafiaments, les excuses i totes les males herbes que creixen al seu voltant.

El pròxim enfrontament directe serà dimecres i per al següent no se sap. I, malgrat el resultat de l'anada i les sensacions que van donar uns i altres, la tornada de la Copa s'ha de jugar perquè es confirmi, o no, la superioritat blaugrana. Abans, però, els dos equips tenen un partit de lliga prou important perquè es comprovi si el partit de dimecres tindrà conseqüències en uns i altres. El Barça ha de confirmar la sensació de fermesa que va demostrar un cop més al Bernabeu. Ho ha de fer a Màlaga, on, més enllà de la qualitat del rival, haurà de revertir la tendència irregular que ha mostrat en la lliga lluny del Camp Nou. O, dit d'una altra manera, haurà de demostrar-se a ell mateix que pot jugar a qualsevol camp com ho fa al Bernabeu ja sigui en la Lliga com en la Copa. Per molt que en els cara a cara amb el Madrid els blaugrana es mostrin superiors, en el duel a distància en la Lliga és el Madrid el que està per sobre. I en el partit a Màlaga no és només que el Barça no pugui cedir més punts, és que ha d'afegir pressió al Madrid, que juga després contra l'Athletic.

La situació del Madrid és més complicada. Ha sortit molt tocat de l'anada de la Copa, amb severes crítiques dels mitjans afins i de bona part de l'afició pel plantejament de Mourinho, i amb possibles ferides internes que s'ha de veure si cicatritzen o si acaben supurant. Si Mourinho sembla que va fer una concessió als gustos dels seus jugadors en el plantejament del partit de Lliga del 10 desembre, amb una alineació i una tàctica menys ultradefensives del que seria el seu gust, dimecres va fer el plantejament que li va sortir de dins. El resultat va ser el mateix, però el desgast aquesta vegada ha estat més intens. També es comenta, i periodistes com Diego Torres, a El País, ho exposen obertament, citant fonts del vestidor mateix, que bona part de l'equip blanc està cada vegada més tip de les idees monolítiques de Mourinho i de les seves males maneres a l'hora d'imposar la seva autoritat. Sigui això cert amb més o menys mesura, és una situació que no es pot aguantar durant molt temps, i sempre que els resultats acompanyin. Però si el fons no canvia és molt difícil que les formes s'aguantin. La jornada de diumenge, doncs, es presenta apassionant per saber la magnitud de l'ona expansiva del partit de dimecres.