És curiós. A la gent del Barça és a la que i fa més man­dra que hi hagi tants enfron­ta­ments entre el seu equip i el Real Madrid, i en canvi la rea­li­tat diu que com més vega­des juguen més mala­ment ho pas­sen Mou­rinho i el seu equip. Vis­tos els resul­tats i les con­seqüències, els culers hau­rien de voler un clàssic cada set­mana. Sobre­tot si, entre els seus anhels, hi ha, evi­dent­ment, que el Barça s'imposi en totes les com­pe­tició, però també que l'entre­na­dor por­tuguès fra­cassi fins al punt que s'hagi d'empas­sar la supèrbia, els des­a­fi­a­ments, les excu­ses i totes les males her­bes que crei­xen al seu vol­tant.

El pròxim enfron­ta­ment directe serà dime­cres i per al següent no se sap. I, mal­grat el resul­tat de l'anada i les sen­sa­ci­ons que van donar uns i altres, la tor­nada de la Copa s'ha de jugar perquè es con­firmi, o no, la supe­ri­o­ri­tat blau­grana. Abans, però, els dos equips tenen un par­tit de lliga prou impor­tant perquè es com­provi si el par­tit de dime­cres tindrà con­seqüències en uns i altres. El Barça ha de con­fir­mar la sen­sació de fer­mesa que va demos­trar un cop més al Ber­na­beu. Ho ha de fer a Màlaga, on, més enllà de la qua­li­tat del rival, haurà de rever­tir la tendència irre­gu­lar que ha mos­trat en la lliga lluny del Camp Nou. O, dit d'una altra manera, haurà de demos­trar-se a ell mateix que pot jugar a qual­se­vol camp com ho fa al Ber­na­beu ja sigui en la Lliga com en la Copa. Per molt que en els cara a cara amb el Madrid els blau­grana es mos­trin supe­ri­ors, en el duel a distància en la Lliga és el Madrid el que està per sobre. I en el par­tit a Màlaga no és només que el Barça no pugui cedir més punts, és que ha d'afe­gir pressió al Madrid, que juga després con­tra l'Ath­le­tic.

La situ­ació del Madrid és més com­pli­cada. Ha sor­tit molt tocat de l'anada de la Copa, amb seve­res crítiques dels mit­jans afins i de bona part de l'afició pel plan­te­ja­ment de Mou­rinho, i amb pos­si­bles feri­des inter­nes que s'ha de veure si cica­trit­zen o si aca­ben supu­rant. Si Mou­rinho sem­bla que va fer una con­cessió als gus­tos dels seus juga­dors en el plan­te­ja­ment del par­tit de Lliga del 10 desem­bre, amb una ali­ne­ació i una tàctica menys ultra­de­fen­si­ves del que seria el seu gust, dime­cres va fer el plan­te­ja­ment que li va sor­tir de dins. El resul­tat va ser el mateix, però el des­gast aquesta vegada ha estat més intens. També es comenta, i peri­o­dis­tes com Diego Tor­res, a El País, ho expo­sen ober­ta­ment, citant fonts del ves­ti­dor mateix, que bona part de l'equip blanc està cada vegada més tip de les idees monolítiques de Mou­rinho i de les seves males mane­res a l'hora d'impo­sar la seva auto­ri­tat. Sigui això cert amb més o menys mesura, és una situ­ació que no es pot aguan­tar durant molt temps, i sem­pre que els resul­tats acom­pa­nyin. Però si el fons no can­via és molt difícil que les for­mes s'aguan­tin. La jor­nada de diu­menge, doncs, es pre­senta apas­si­o­nant per saber la mag­ni­tud de l'ona expan­siva del par­tit de dime­cres.