Això dels premis als millors de l'any s'ha convertit en la majoria de casos en un joc d'equilibris i interessos. Dilluns passat, a Navarro i Andrea Fuentes els van donar el premi als millors “esportistes espanyols” del 2011. I a Toni Bou i Laia Sanz, el dels millors “esportistes catalans”. El mateix passava amb els millors “entrenadors d'Espanya” (Marc Carmona i Xavi Pascual, el d'handbol) i “entrenadors de Catalunya”, Lluís Carreras i Nani Guiu. Tots els premis –per descomptat– més que merescuts. No entenc res. O ens havien enganyat i Navarro i Fuentes, Carmona i Pascual van néixer a Càceres o bé és que qui premia viu en la contradicció de voler tenir dues ànimes, la d'aquí i la d'allà, amb un mateix negoci.