D'eixelebrats, no tan sols n'hi ha a Sèrbia

No vull fer una com­pa­ració que m'esgar­rifa només de pen­sar-hi, però veure cot­xes cre­mats, ben­ga­les ence­ses i un juga­dor serbi a l'hos­pi­tal ferit pro­ba­ble­ment per un afi­ci­o­nat serbi que va apun­tar mala­ment em fa pen­sar que Guar­di­ola tenia raó quan va dir, en els moments de màxima tensió Barça-Madrid que algun dia prendríem mal. I con­ti­nuo inten­tant esqui­var els paral·lelis­mes, però la ràbia que exhi­bei­xen les fac­ci­ons més radi­cals dels ser­bis con­tra tot el que va ser seu i ara no ho és em sem­bla que res­pon a la mateixa estruc­tura men­tal que va empènyer Gre­go­rio Peces-Barba a dir: “Ens vam que­dar amb Cata­lu­nya i no amb Por­tu­gal” i que ara no cal bom­bar­de­jar Bar­ce­lona cada 50 anys. Quina pena.