Pep Guar­di­ola es va dei­xar anar fa uns dies en una com­pa­rei­xença molt elo­gi­ada per bona part de la premsa cata­lana. Va ser una llarga decla­ració de prin­ci­pis. Molt guar­di­o­lana: seny i rauxa en una crida a la coherència, en la demanda sin­cera perquè es reco­ne­gui el lle­gat que ja ha sabut dei­xar aquest equip. Però també, entre les seves parau­les, va dei­xar anar el mis­satge que havia transmès als seus homes després de “córrer com mai” con­tra el Vila-real. Pep va par­lar d'un “esforç” per con­ti­nuar amb ambició –“perquè, si no, us en pene­di­reu”–. L'esforç no és per a les grans cites, en què la moti­vació la genera el mateix cos, sinó per a dies com avui, en què torna el pa de cada dia i és necessària la velo­ci­tat de cre­uer.