Expli­ca­ven des de l'entorn més pro­per a Diego Mara­dona que quan es dei­xava la barba, mala­ment rai. La decisió no tenia res a veure amb alguna pro­mesa que hagués fet, ni tam­poc amb un tema estètic; no. Si la cara “del Diego” –com li diuen els íntims– s'anava cobrint de la nodrida barba negra, alguna cosa no fun­ci­o­nava, tenia pro­ble­mes, estava des­con­tent. Des de fa uns anys, El Pelusa va per la vida amb barba. Té pèls blancs i està molt ben tallada. És com si, d'alguna manera, hagués assu­mit que ha nas­cut amb coses per resol­dre i amb pro­ble­mes amb els quals està con­dem­nat a con­viure. Com tot­hom. Un com­pa­tri­ota de Mara­dona, el peri­o­dista Edu­ardo Mon­tes-Brad­ley, és l'autor d'un lli­bre molt ori­gi­nal i polèmic titu­lat Cortázar sin barba (Debate, 2005), no traduït al català. És una mena de bio­gra­fia àcida que es dedica, bàsica­ment, a des­mun­tar la imatge bohèmia i com­pro­mesa del cre­a­dor de Rayu­ela. Mon­tes-Brad­ley va recórrer a la barba per il·lus­trar un Cortázar dife­rent del cone­gut. La barba, per tant, no és en aquest cas un detall nimi en abor­dar un per­so­natge. Alguna cosa indica. Per con­fir­mar-ho, la barba de Leo Messi va ser carn de tertúlia els últims dies. Ja s'ha afai­tat, però va inqui­e­tar bona part dels culers durant alguns dies.. Gas­tava una tona­li­tat sin­gu­lar, entre roja i rossa. Evi­dent­ment, el feia més gran. Però, què repre­sen­tava?

Seguint la teo­ria de Mon­tes-Brad­ley, molts van asse­nya­lar que sí, que volia dir alguna cosa. Fins i tot es va rela­ci­o­nar la nova imatge amb el que els ago­sa­rats van cata­lo­gar de “sequera”, els tres par­tits de Leo sense gols. Un boge­ria d'aquesta època dau­rada. La barba de Messi no és tan impor­tant com la cons­ta­tació que, al pri­mer símptoma de debi­li­tat del crac, la nos­tra manera de mirar-ho va can­viar. Com si, de sobte, en veure que l'heroi és vul­ne­ra­ble, ens hi haguéssim acos­tat per estu­diar-lo de més a prop, i haguéssim des­co­bert que no només no està fet de bronze, sinó que el seu aspecte pot variar com a símbol d'una irre­gu­la­ri­tat que no li suposàvem. “Messi ja no és el mateix. No veus la barba?”, sos­tin­dran els este­tes sob­tats de l'opinió pública o la publi­cada. “Pot­ser tot s'ha aca­bat”, diran, porucs, per culpa d'una sim­ple barba entre roja i rossa.