La bona notícia de dimecres al Camp Nou va ser la classificació del Barça per a la seva dotzena final de l'època Guardiola. Però més a petita escala n'hi va haver algunes més, com ara veure que a Xavi li ha fet profit el descans en els partits anteriors, que Alexis està recuperat i que va donar tant a l'equip que va acabar esgotat o que Iniesta va tornar a trepitjar la gespa i ja està a punt per tornar a ser titular. També es va veure Piqué amb més confiança, que Puyol no deixarà d'estirar el carro anímic amb la seva força sempre que calgui, o també que Thiago és una garantia: semblava un altre Iniesta, podria ser un timoner com Xavi i se'n surt fent de Busquets, però el que sembla més clar és que jugarà amb nom propi, Thiago.

També és per celebrar el retrobament de Cesc Fàbregas amb el gol. Però encara més significatiu és tot el que va fer sense comptar el gol. La irrupció del jugador d'Arenys en el Barça va ser fulgurant. Molta capacitat i oportunitat en l'arribada a l'àrea, una habilitat natural per entendre's amb Messi tant en la combinació de pilota com en l'ocupació dels espais i molt d'encert en el gol. Guardiola va dissenyar una solució tàctica perquè tingués aquesta entrada còmoda en l'esquema de l'equip. Era per donar més varietat de joc i imprevisibilitat a l'equip davant les dificultats que plantejaven els rivals, però també va ser la solució més diguem-ne natural perquè Cesc tingués un lloc al mig del camp sense entrar en el lloc d'un altre. Va ser la incorporació d'un migcampista més traient un defensa: el 3-4-3. La línia del mig del camp va passar a ser un rombe, amb el nouvingut a la punta més ofensiva, compartint espais indefinits amb Messi, el fals davanter centre. En els vuit anys que va estar a l'Arsenal, Cesc va anar avançant la seva posició al camp. Va passar de jugar de mig centre, amb més disciplina tàctica, a la mitja punta amb plena llibertat de moviments. Amb aquest perfil va encaixar al 3-4-3 del Barça, la versió més ofensiva i vertical del catàleg tàctic de Guardiola.

El tècnic va fer la puntualització oportuna quan la productivitat golejadora de Cesc va disparar les expectatives. Juga molt bé en aquesta posició, però encara ha d'adquirir altres automatismes tàctics, sobretot en defensa, va venir a dir. Aquest és el procés que ha recorregut en els últims partits, mig perquè ja estava previst, mig perquè les baixes ho han exigit. En diversos partits s'ha vist un Cesc molt més gris i lluny de l'àrea i del gol, però sempre treballant intensament per l'equip. Algunes vegades ha corregut massa, altres ha conduït amb excés la pilota i ha combinat poc, també ha corregut més en vertical que en horitzontal, i li ha costat agafar el pols del partit i el timó de l'equip, sempre coincidint amb el retorn a l'esquema 4-3-3 i jugant de mig. Però evolucionant. El partit que va fer dimecres va ser colossal. La seva adaptació sembla que ja s'ha completat. L'equip hi guanya molt.