Opinió

més que un club

Gerard Piqué i la maduresa col·lectiva

Quan Gerard Piqué va ater­rar al Barça l'estiu del 2008, ja ho va fer amenaçat pel pre­ju­dici. Que si no era neces­sari pagar 5 mili­ons d'euros per un juga­dor que havia aban­do­nat el Barça de petit. Que si no havia estat capaç de tri­om­far al Manc­hes­ter Uni­ted. Que si havia pas­sat sense pena ni glòria pel Sara­gossa. Que si era massa jove. Que si era massa lent. Que si li agra­dava massa posar. Només fal­tava que comencés a sor­tir amb una can­tant famosa... Però res de tot això ha pogut mai amb el seu fut­bol. De la mateixa manera que el Barça de Pep s'ha man­tin­gut ferm en les seves con­vic­ci­ons, sense dei­xar-se influ­en­ciar per l'entorn. Piqué no només ha tin­gut un ren­di­ment impe­ca­ble sinó que ahir les seves parau­les eren les d'un futur capità.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)