Opinió

més que un club

Gerard Piqué i la maduresa col·lectiva

Quan Gerard Piqué va aterrar al Barça l'estiu del 2008, ja ho va fer amenaçat pel prejudici. Que si no era necessari pagar 5 milions d'euros per un jugador que havia abandonat el Barça de petit. Que si no havia estat capaç de triomfar al Manchester United. Que si havia passat sense pena ni glòria pel Saragossa. Que si era massa jove. Que si era massa lent. Que si li agradava massa posar. Només faltava que comencés a sortir amb una cantant famosa... Però res de tot això ha pogut mai amb el seu futbol. De la mateixa manera que el Barça de Pep s'ha mantingut ferm en les seves conviccions, sense deixar-se influenciar per l'entorn. Piqué no només ha tingut un rendiment impecable sinó que ahir les seves paraules eren les d'un futur capità.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes

No sóc subscriptor

Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu

Per
només
48

per un any

Ja sóc subscriptor

Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.

Activa la subscripció