Arrigo Sacchi feia aquesta setmana unes declaracions en què tornava a elogiar el Barça i deia que esperava que Pep Guardiola no cometés el mateix error que ell va cometre quan va deixar el Milan, que s'hi havia d'haver quedat més temps perquè el seu projecte futbolístic tenia encara més recorregut. Hi va estar quatre anys, del 1987 al 1991, i va guanyar una lliga, dues copes d'Europa i dues supercopes europees, però sobretot va crear un equip que va marcar la història del futbol per la seva manera de jugar, amb el trio holandès que formaven Van Basten, Gullit i Rijkaard com a estendards però amb jugadors italians de la classe de Baresi o Donadoni. Diu ara Sacchi que hauria d'haver continuat, precisament quan coincideix que Guardiola està en la seva quarta temporada a la banqueta del Barça. No tardaren gaire a saber alguna cosa de la continuïtat del tècnic català al seu equip de sempre.

Però la reflexió de Sacchi, tant com a Guardiola, m'ha dut a Fabio Capello, que tot just acaba de dimitir com a seleccionador d'Anglaterra. Si Sacchi hagués continuat més temps a la banqueta del Milan en lloc d'anar directament a la de la selecció italiana, què hauria estat de la carrera de Capello? Durant els anys dels èxits del Milan de Sacchi, Capello formava part del 'equip tècnic del club rossonero. De fet, va ser l'entrenador de l'equip interinament la temporada 1986/87 després de la destitució de Nils Liedholm, però li van fer fer un pas enrere perquè el club ja havia contractat Sacchi, entrenador d'èxit en dos anys al Parma. Capello, doncs, va ser l'entrenador del Milan quan Sacchi va decidir marxar-ne en ple èxit. Va heretar un equip molt potent, però amb la seva idea futbolística va brillar menys, segurament a canvi de ser més efectiu, més resultadista. Per això no és estrany que en els cinc anys de l'etapa de Capello l'equip guanyés quatre lligues. També una Champions, sí, la del 1994 a Atenes contra el Barça.

Així com Sacchi s'havia convertit en un referent futbolístic, el seu successor va esdevenir un garant de bons resultats. Una diferència sensible. En el seu primer any fora de Milà, va guanyar la lliga amb el Real Madrid, però no va continuar i va tornar un any al Milan, sense èxit. En cinc anys al Roma va guanyar una altra lliga. En els dos següents al Juventus, dues lligues, però anul·lades per l'escàndol de manipulació de partits. I després, un altre any al Madrid i un altre títol de lliga, però en va tornar a marxar. L'última etapa d'estabilitat han estat els cinc anys seguits a la selecció anglesa. Estabilitat econòmica seva, però no futbolística. La federació anglesa estava tipa de no guanyar mai res i va fitxar l'entrenador que garantia títols. El resultat ja el saben: ni títols ni futbol. Tot el que se sosté en els resultats és un conjunt buit quan no arriben. Ara sembla que sona per l'Anzhi rus, uns altres que es pensen que els resultats es compren.