L'endemà que el TAS va sancionar Alberto Contador, un metge francès expert en dopatge va escriure un article en una revista criticant la decisió del TAS que va ser reproduït parcialment pels mitjans espanyols com un element més en defensa del ciclista madrileny. L'expert en qüestió era Jean-Pierre de Mondenard, autor, entre d'altres, del llibre que ens ocupa avui. En aquest llibre, De Mondenard repassa els contactes, relació o com ho vulguin dir, que els vencedors del Tour a partir de la Segona Guerra Mundial han tingut amb el dopatge. “De Bobet a Contador passant per Hinault i Armstrong” es diu a la portada d'aquesta obra que es va escriure després del Tour del 2010 i que, per tant, acaba amb Alberto Contador i el seu compte pendent amb el TAS pel clenbuterol. El llibre no ha estat traduït ni al català ni al castellà. De fet, en la nota que l'agència EFE va enviar de la columna abans esmentada de De Mondenard sobre Contador no se citava aquest llibre dins de la bibliografia del francès.

Encara que no es domini el francès, és un llibre molt útil. De cada ciclista hi ha una fitxa amb els controls que, segons l'autor, han estat problemàtics. I si no hi ha controls, haver treballat a les ordres de sospitosos de fer servir males arts –com Carlos Sastre amb Manolo Sainz– també és motiu per aparèixer. Miguel Indurain hi és, amb els problemes amb el salbutamol del 1994. A Perico Delgado el qualifica de “rei del camuflatge” i de Lance Armstrong diu “un petit pas per al ciclisme, un gran pas per a la farmàcia”. També n'hi ha per als francesos. De Jacques Anquetil esmenta un positiu, sis controls que va esquivar i la confessió que va fer el 1967: “Sí, jo m'he dopat. Un campió no pot fer res més. Els que diuen el contrari són uns hipòcrites.” De Bernard Hinault destaca els problemes que va tenir amb la cortisona i de Laurent Fignon amb les amfetamines.