El diari esportiu madrileny Marca s'ha distingit especialment en la defensa de l'honor de l'esport espanyol, de tots els espanyols i de la mateixa nació espanyola en tot aquest esperpèntic afer dels guinyols del Canal Plus de França. El diari esportiu espanyol per excel·lència és el creador del lema La edad de oro del deporte español i no pot consentir que ningú, ni uns ninots francesos de mal gust, ataquin el que ells i molts més, com el mateix govern espanyol, sense anar gaire lluny, consideren un dels pilars de la marca Espanya.

El diari Marca però, no sempre ha defensat igual els esportistes i l'esport espanyol dels atacs externs. No només no els ha defensat, sinó que aviat farà un any que va actuar com una mena de quintacolumnista per segar l'herba de sota els peus d'un dels elements que, des de l'exterior, han potenciat més l'esport espanyol en els darrers anys: el Barça de Guardiola. Que quedi clar que no considero espanyol ni Guardiola, ni el Barça ni res que sigui català i que parlo des de com es veu aquest fenomen des de l'exterior. Per cada persona que identifica el Barça amb Catalunya segur que n'hi ha milers que l'identifiquen amb Espanya. Per com actua, segur que en el Marca tampoc consideren del tot espanyols els èxits del Barça a Europa i el món. És clar que els toquen, i molt, allò que no sona.

El dijous 10 de març del 2011, el diari Marca, que llavors dirigia Eduardo Inda, va començar un Serial Marca. Va constar de quatre capítols, de dijous a diumenge, en què explicaven com es feien els controls antidopatge en la lliga espanyola de futbol. Els reportatges portaven un element comú que deia “Des-control en el futbol”. El títol del primer dia era: “Només 4 de cada 360 futbolistes passen un control cada jornada.” El segon dia destacaven que els controls que es feien en la lliga no detectaven l'EPO ni l'hormona de creixement; el tercer anava sobre els controls que feia la UEFA i el quart una comparativa entre els controls que es feien en el futbol i els que es feien en el ciclisme. El reportatge del segon dia va ser el que van acompanyar amb una peça en què es cobrien les espatlles amb la joia de la corona de “La edad de oro del deporte español”, la selecció espanyola de futbol. El títol era: “Les seleccions sí que estan sotmeses a un estricte seguiment”, i es destacava que després del mundial es va passar un control.

És a dir que el control antidopatge en el futbol espanyol és una disbauxa menys en la selecció espanyola. I qui domina el futbol espanyol des del 2009? El Barça. I normalment, quan es parla de dopatge en un esport cap a on van dirigits els trets? Cap al que guanya.

I tot va acabar la nit del diumenge 13 de març, el dia que havia sortit l'últim dels reportatges de Marca. El periodista Juan Antonio Alcalà, en el programa El partido de las doce de la COPE acusava el Barça de dopatge citant fonts del Real Madrid. Les hemeroteques ens mostren que no hi va haver cap titular del Marca defensant l'honor del Barça sense pensar-ho ni un moment com ha passat ara en el cas dels guinyols. No ho van fer ni falta que feia. Ells havien fet la feina bruta durant quatre dies, havien creat l'estat d'opinió que van rematar des de la COPE la nit de diumenge. En el fons, van actuar igual que ara. Ara defensen l'esport espanyol dels atacs externs. Llavors van defensar l'esport espanyol (Real Madrid) dels atacs inters (FC Barcelona). Ficció? Realitat? Dades una darrere l'altra.