El Barça sempre juga dues vegades: contra el rival i contra l'ambient. I sovint, en el partit ambiental, no li cal rival: és ell mateix. Tothom ho sap, però ningú com Guardiola ho té tant present. Tant com el model futbolístic, aquest és el factor fonamental dels èxits dels últims anys. Quan parla de dedicar tota l'energia al futbol ens parla d'això. O com va dir ahir: “Hem guanyat tant perquè dominàvem tant el joc que no hi deixàvem entrar l'atzar.” I tothom que entengui “atzar” en el sentit tan ampli com vulgui. I si no, quan diu que el partit del soroll ambiental el Barça sempre el té perdut. El Barça està en un moment crucial en aquest sentit.

És cert que l'equip i l'entrenador han de resoldre qüestions futbolístiques que són les que els han fet ensenyar els descosits en la lliga. El tècnic té posades moltes esperances en els més joves i no té tan clar si els més veterans, i ell mateix, han estat a l'altura, més enllà d'un lògic desgast competitiu, de les lesions, de la mala sort i dels arbitratges. Ho hauran d'estar a partir d'avui a la lliga de campions. Però no serà fàcil. El partit d'anada dels vuitens de final ha estat un dels més compromesos en les tres temporades anteriors i pot ser-ho avui també. Sol quedar enmig de les petites males ratxes de joc i resultats de cada temporada. I més d'una vegada Guardiola l'ha reconegut com el partit clau de la temporada. Després, en el partits de tornada, cada any ha resolt el compromís de manera brillant. Però en aquest entremig, després de dir pràcticament adéu a la lliga, l'ambient previ i, sobretot, postpartit també pot jugar un paper decisiu.

La pressió ambiental tant pot fer de mur de contenció com donar impuls a l'empeny destructor inherent al club i al que ve de Madrid. Amb tot el que això suposa en aquest club. El que tothom sap però que ningú com Guardiola té present. La situació la va fer explícita l'entrenador en la prèvia del partit de copa a València, quan l'ambient, contaminat des de Madrid, es va començar a enrarir: “Això no serà etern. Tard o d'hora deixarem de guanyar, i llavors hem de veure si tenim realment fe en aquesta manera de ser i de jugar. I si no hi poso la mà al foc, ho he de veure, perquè en els moments dolents trontollen les idees.” D'això es tracta, de veure si més enllà dels resultats trontollen les idees. De si el club i l'entorn estan preparats perquè l'equip no guanyi aquesta lliga i de com això pot arribar a influir que tampoc es guanyi la lliga de campions i la copa. Perquè és veritat que l'equip ha mostrat que és vulnerable. Que no és immune a la competitivitat dels rivals, a alguns arbitratges i, sobretot, als altaveus del nacionalmadridisme. Que l'atzar també juga.

És tan important el joc i el resultat d'avui com el corrent anímic que pot comportar i la solidesa que tingui. Aquesta vegada, a més, també pot tenir un pes decisiu en la renovació de Guardiola. Però aquesta ja és una altra qüestió. O potser no.