Opinió

AL CAP DEL CARRER

Una guerra sense fi que no es pot guanyar

En la preparació per a la competició, el dopatge és tan vell com l'entrenament. Podem anar collant cada cop més els tramposos, que els mètodes per augmentar el rendiment es refinaran cada cop més. Que aquest és el destí inexorable de l'esport professional deu ser tan cert com que la persecució no pot afluixar. Però reduir el dopatge al món professional és un error. Dels cafès als ciclistes als carajillos d'alguns pilots de cotxes –en puc donar fe, i no se n'amagaven– a la sofisticació química que circula avui dia per gimnasos cutres i curses populars hi van anys, negocis d'ètica dubtosa, vides arruïnades i saluts trinxades. Però només ens n'adonem quan el que cau és un ídol com Pantani, i no el veí del tercer.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)